NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Der Nationalpark der Inselgruppe Cabrera liegt südlich von Mallorca, zwei Seemeilen vom nächstgelegenen mallorquinischen Hafen.

Die geschützte Fläche erstreckt sich über 90.794 Hektar. 89.478 davon sind Wasserfläche, während sich der Rest auf die 19 Inseln und Inselchen des Archipels verteilt.

Profil von Nationalpark der CabreraDer Nationalpark der Inselgruppe Cabrera liegt südlich von Mallorca, zwei Seemeilen vom nächstgelegenen mallorquinischen Hafen.

Die geschützte Fläche erstreckt sich über 90.794 Hektar. 89.478 davon sind Wasserfläche, während sich der Rest auf die 19 Inseln und Inselchen des Archipels verteilt.

Profil von Nationalpark der Cabrera

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

[ENG] On April 29th 2020 it was the 29th anniversary of Cabrera as a National Park. This film summarizes the history of this small archipelago in the Western Mediterranean.

[ENG] On April 29th 2020 it was the 29th anniversary of Cabrera as a National Park. This film summarizes the history of this small archipelago in the Western Mediterranean.

[ENG] On April 29th 2020 it was the 29th anniversary of Cabrera as a National Park. This film summarizes the history of this small archipelago in the Western Mediterranean.

[ENG] On April 29th 2020 it was the 29th anniversary of Cabrera as a National Park. This film summarizes the history of this small archipelago in the Western Mediterranean.

[ENG] On April 29th 2020 it was the 29th anniversary of Cabrera as a National Park. This film summarizes the history of this small archipelago in the Western Mediterranean.

[ENG] On April 29th 2020 it was the 29th anniversary of Cabrera as a National Park. This film summarizes the history of this small archipelago in the Western Mediterranean.

[ENG] On April 29th 2020 it was the 29th anniversary of Cabrera as a National Park. This film summarizes the history of this small archipelago in the Western Mediterranean.

[ENG] On April 29th 2020 it was the 29th anniversary of Cabrera as a National Park. This film summarizes the history of this small archipelago in the Western Mediterranean.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Erlaubte Nutzungen und Aktivitäten:

- Beobachtung von Fauna und Flora.
- Fotografieren zu Privatzwecken ohne Verlassen der Wege.
- Alle Aktivitäten, die nicht die landschaftlichen, natürlichen und kulturellen Werte des Parks beeinträchtigen.

Nutzungen und Aktivitäten, für die eine schriftliche Genehmigung erforderlich ist:

- Professionelle Film-, Foto-, Videoaufnahmen usw.
- Tauchen.
- Schifffahrt und Ankern.
- Massenveranstaltungen.
- Jede Art kommerzieller Tätigkeiten, die an einer festen Stelle erfolgen müssen.
- Auftreten als Fachführer, Fremdenführer oder Auskunftsperson im Inneren des Parks.

Verbotene Nutzungen und Aktivitäten:

- Wegwerfen von Abfall und Müll.
- Entnahme von geologischem Material aller Art.
- Entnahme oder Änderung irgendeines archäologischen Gegenstands.
- Entnahme von Material irgendeiner Art, lebend oder inert.
- Freilassen von Tieren oder aussäen und einsetzen von Pflanzen.
- Gib Tieren Nahrung.
- Feuer entzünden oder rauchen.
- Anlegen von Booten oder Schiffen außerhalb der ausdrücklich hierfür zugelassenen Bereiche.
- Campen im gesamten Gelände des Naturparks.
- Lärmen.
- Jagdbezogene Aktivitäten irgendwelcher Art.
- An irgendeiner anderen Stelle als den Hafenanlagen von Cabrera an Land gehen.
- Fortbewegung außerhalb der Fahrspuren und Wege.
- Freitauchen in den Küstengebieten während der Laichzeit der Krebsart Scyllarides latus im Mai und Juni.
- Sportfischen.
- Fliegende Drohnen.
- Haustiere mitbringen.Erlaubte Nutzungen und Aktivitäten:

- Beobachtung von Fauna und Flora.
- Fotografieren zu Privatzwecken ohne Verlassen der Wege.
- Alle Aktivitäten, die nicht die landschaftlichen, natürlichen und kulturellen Werte des Parks beeinträchtigen.

Nutzungen und Aktivitäten, für die eine schriftliche Genehmigung erforderlich ist:

- Professionelle Film-, Foto-, Videoaufnahmen usw.
- Tauchen.
- Schifffahrt und Ankern.
- Massenveranstaltungen.
- Jede Art kommerzieller Tätigkeiten, die an einer festen Stelle erfolgen müssen.
- Auftreten als Fachführer, Fremdenführer oder Auskunftsperson im Inneren des Parks.

Verbotene Nutzungen und Aktivitäten:

- Wegwerfen von Abfall und Müll.
- Entnahme von geologischem Material aller Art.
- Entnahme oder Änderung irgendeines archäologischen Gegenstands.
- Entnahme von Material irgendeiner Art, lebend oder inert.
- Freilassen von Tieren oder aussäen und einsetzen von Pflanzen.
- Gib Tieren Nahrung.
- Feuer entzünden oder rauchen.
- Anlegen von Booten oder Schiffen außerhalb der ausdrücklich hierfür zugelassenen Bereiche.
- Campen im gesamten Gelände des Naturparks.
- Lärmen.
- Jagdbezogene Aktivitäten irgendwelcher Art.
- An irgendeiner anderen Stelle als den Hafenanlagen von Cabrera an Land gehen.
- Fortbewegung außerhalb der Fahrspuren und Wege.
- Freitauchen in den Küstengebieten während der Laichzeit der Krebsart Scyllarides latus im Mai und Juni.
- Sportfischen.
- Fliegende Drohnen.
- Haustiere mitbringen.Erlaubte Nutzungen und Aktivitäten:

- Beobachtung von Fauna und Flora.
- Fotografieren zu Privatzwecken ohne Verlassen der Wege.
- Alle Aktivitäten, die nicht die landschaftlichen, natürlichen und kulturellen Werte des Parks beeinträchtigen.

Nutzungen und Aktivitäten, für die eine schriftliche Genehmigung erforderlich ist:

- Professionelle Film-, Foto-, Videoaufnahmen usw.
- Tauchen.
- Schifffahrt und Ankern.
- Massenveranstaltungen.
- Jede Art kommerzieller Tätigkeiten, die an einer festen Stelle erfolgen müssen.
- Auftreten als Fachführer, Fremdenführer oder Auskunftsperson im Inneren des Parks.

Verbotene Nutzungen und Aktivitäten:

- Wegwerfen von Abfall und Müll.
- Entnahme von geologischem Material aller Art.
- Entnahme oder Änderung irgendeines archäologischen Gegenstands.
- Entnahme von Material irgendeiner Art, lebend oder inert.
- Freilassen von Tieren oder aussäen und einsetzen von Pflanzen.
- Gib Tieren Nahrung.
- Feuer entzünden oder rauchen.
- Anlegen von Booten oder Schiffen außerhalb der ausdrücklich hierfür zugelassenen Bereiche.
- Campen im gesamten Gelände des Naturparks.
- Lärmen.
- Jagdbezogene Aktivitäten irgendwelcher Art.
- An irgendeiner anderen Stelle als den Hafenanlagen von Cabrera an Land gehen.
- Fortbewegung außerhalb der Fahrspuren und Wege.
- Freitauchen in den Küstengebieten während der Laichzeit der Krebsart Scyllarides latus im Mai und Juni.
- Sportfischen.
- Fliegende Drohnen.
- Haustiere mitbringen.Erlaubte Nutzungen und Aktivitäten:

- Beobachtung von Fauna und Flora.
- Fotografieren zu Privatzwecken ohne Verlassen der Wege.
- Alle Aktivitäten, die nicht die landschaftlichen, natürlichen und kulturellen Werte des Parks beeinträchtigen.

Nutzungen und Aktivitäten, für die eine schriftliche Genehmigung erforderlich ist:

- Professionelle Film-, Foto-, Videoaufnahmen usw.
- Tauchen.
- Schifffahrt und Ankern.
- Massenveranstaltungen.
- Jede Art kommerzieller Tätigkeiten, die an einer festen Stelle erfolgen müssen.
- Auftreten als Fachführer, Fremdenführer oder Auskunftsperson im Inneren des Parks.

Verbotene Nutzungen und Aktivitäten:

- Wegwerfen von Abfall und Müll.
- Entnahme von geologischem Material aller Art.
- Entnahme oder Änderung irgendeines archäologischen Gegenstands.
- Entnahme von Material irgendeiner Art, lebend oder inert.
- Freilassen von Tieren oder aussäen und einsetzen von Pflanzen.
- Gib Tieren Nahrung.
- Feuer entzünden oder rauchen.
- Anlegen von Booten oder Schiffen außerhalb der ausdrücklich hierfür zugelassenen Bereiche.
- Campen im gesamten Gelände des Naturparks.
- Lärmen.
- Jagdbezogene Aktivitäten irgendwelcher Art.
- An irgendeiner anderen Stelle als den Hafenanlagen von Cabrera an Land gehen.
- Fortbewegung außerhalb der Fahrspuren und Wege.
- Freitauchen in den Küstengebieten während der Laichzeit der Krebsart Scyllarides latus im Mai und Juni.
- Sportfischen.
- Fliegende Drohnen.
- Haustiere mitbringen.Erlaubte Nutzungen und Aktivitäten:

- Beobachtung von Fauna und Flora.
- Fotografieren zu Privatzwecken ohne Verlassen der Wege.
- Alle Aktivitäten, die nicht die landschaftlichen, natürlichen und kulturellen Werte des Parks beeinträchtigen.

Nutzungen und Aktivitäten, für die eine schriftliche Genehmigung erforderlich ist:

- Professionelle Film-, Foto-, Videoaufnahmen usw.
- Tauchen.
- Schifffahrt und Ankern.
- Massenveranstaltungen.
- Jede Art kommerzieller Tätigkeiten, die an einer festen Stelle erfolgen müssen.
- Auftreten als Fachführer, Fremdenführer oder Auskunftsperson im Inneren des Parks.

Verbotene Nutzungen und Aktivitäten:

- Wegwerfen von Abfall und Müll.
- Entnahme von geologischem Material aller Art.
- Entnahme oder Änderung irgendeines archäologischen Gegenstands.
- Entnahme von Material irgendeiner Art, lebend oder inert.
- Freilassen von Tieren oder aussäen und einsetzen von Pflanzen.
- Gib Tieren Nahrung.
- Feuer entzünden oder rauchen.
- Anlegen von Booten oder Schiffen außerhalb der ausdrücklich hierfür zugelassenen Bereiche.
- Campen im gesamten Gelände des Naturparks.
- Lärmen.
- Jagdbezogene Aktivitäten irgendwelcher Art.
- An irgendeiner anderen Stelle als den Hafenanlagen von Cabrera an Land gehen.
- Fortbewegung außerhalb der Fahrspuren und Wege.
- Freitauchen in den Küstengebieten während der Laichzeit der Krebsart Scyllarides latus im Mai und Juni.
- Sportfischen.
- Fliegende Drohnen.
- Haustiere mitbringen.Erlaubte Nutzungen und Aktivitäten:

- Beobachtung von Fauna und Flora.
- Fotografieren zu Privatzwecken ohne Verlassen der Wege.
- Alle Aktivitäten, die nicht die landschaftlichen, natürlichen und kulturellen Werte des Parks beeinträchtigen.

Nutzungen und Aktivitäten, für die eine schriftliche Genehmigung erforderlich ist:

- Professionelle Film-, Foto-, Videoaufnahmen usw.
- Tauchen.
- Schifffahrt und Ankern.
- Massenveranstaltungen.
- Jede Art kommerzieller Tätigkeiten, die an einer festen Stelle erfolgen müssen.
- Auftreten als Fachführer, Fremdenführer oder Auskunftsperson im Inneren des Parks.

Verbotene Nutzungen und Aktivitäten:

- Wegwerfen von Abfall und Müll.
- Entnahme von geologischem Material aller Art.
- Entnahme oder Änderung irgendeines archäologischen Gegenstands.
- Entnahme von Material irgendeiner Art, lebend oder inert.
- Freilassen von Tieren oder aussäen und einsetzen von Pflanzen.
- Gib Tieren Nahrung.
- Feuer entzünden oder rauchen.
- Anlegen von Booten oder Schiffen außerhalb der ausdrücklich hierfür zugelassenen Bereiche.
- Campen im gesamten Gelände des Naturparks.
- Lärmen.
- Jagdbezogene Aktivitäten irgendwelcher Art.
- An irgendeiner anderen Stelle als den Hafenanlagen von Cabrera an Land gehen.
- Fortbewegung außerhalb der Fahrspuren und Wege.
- Freitauchen in den Küstengebieten während der Laichzeit der Krebsart Scyllarides latus im Mai und Juni.
- Sportfischen.
- Fliegende Drohnen.
- Haustiere mitbringen.Erlaubte Nutzungen und Aktivitäten:

- Beobachtung von Fauna und Flora.
- Fotografieren zu Privatzwecken ohne Verlassen der Wege.
- Alle Aktivitäten, die nicht die landschaftlichen, natürlichen und kulturellen Werte des Parks beeinträchtigen.

Nutzungen und Aktivitäten, für die eine schriftliche Genehmigung erforderlich ist:

- Professionelle Film-, Foto-, Videoaufnahmen usw.
- Tauchen.
- Schifffahrt und Ankern.
- Massenveranstaltungen.
- Jede Art kommerzieller Tätigkeiten, die an einer festen Stelle erfolgen müssen.
- Auftreten als Fachführer, Fremdenführer oder Auskunftsperson im Inneren des Parks.

Verbotene Nutzungen und Aktivitäten:

- Wegwerfen von Abfall und Müll.
- Entnahme von geologischem Material aller Art.
- Entnahme oder Änderung irgendeines archäologischen Gegenstands.
- Entnahme von Material irgendeiner Art, lebend oder inert.
- Freilassen von Tieren oder aussäen und einsetzen von Pflanzen.
- Gib Tieren Nahrung.
- Feuer entzünden oder rauchen.
- Anlegen von Booten oder Schiffen außerhalb der ausdrücklich hierfür zugelassenen Bereiche.
- Campen im gesamten Gelände des Naturparks.
- Lärmen.
- Jagdbezogene Aktivitäten irgendwelcher Art.
- An irgendeiner anderen Stelle als den Hafenanlagen von Cabrera an Land gehen.
- Fortbewegung außerhalb der Fahrspuren und Wege.
- Freitauchen in den Küstengebieten während der Laichzeit der Krebsart Scyllarides latus im Mai und Juni.
- Sportfischen.
- Fliegende Drohnen.
- Haustiere mitbringen.Erlaubte Nutzungen und Aktivitäten:

- Beobachtung von Fauna und Flora.
- Fotografieren zu Privatzwecken ohne Verlassen der Wege.
- Alle Aktivitäten, die nicht die landschaftlichen, natürlichen und kulturellen Werte des Parks beeinträchtigen.

Nutzungen und Aktivitäten, für die eine schriftliche Genehmigung erforderlich ist:

- Professionelle Film-, Foto-, Videoaufnahmen usw.
- Tauchen.
- Schifffahrt und Ankern.
- Massenveranstaltungen.
- Jede Art kommerzieller Tätigkeiten, die an einer festen Stelle erfolgen müssen.
- Auftreten als Fachführer, Fremdenführer oder Auskunftsperson im Inneren des Parks.

Verbotene Nutzungen und Aktivitäten:

- Wegwerfen von Abfall und Müll.
- Entnahme von geologischem Material aller Art.
- Entnahme oder Änderung irgendeines archäologischen Gegenstands.
- Entnahme von Material irgendeiner Art, lebend oder inert.
- Freilassen von Tieren oder aussäen und einsetzen von Pflanzen.
- Gib Tieren Nahrung.
- Feuer entzünden oder rauchen.
- Anlegen von Booten oder Schiffen außerhalb der ausdrücklich hierfür zugelassenen Bereiche.
- Campen im gesamten Gelände des Naturparks.
- Lärmen.
- Jagdbezogene Aktivitäten irgendwelcher Art.
- An irgendeiner anderen Stelle als den Hafenanlagen von Cabrera an Land gehen.
- Fortbewegung außerhalb der Fahrspuren und Wege.
- Freitauchen in den Küstengebieten während der Laichzeit der Krebsart Scyllarides latus im Mai und Juni.
- Sportfischen.
- Fliegende Drohnen.
- Haustiere mitbringen.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

?Das Gebiet wurde mit dem Gesetz 14/1991 vom 29. April zum Park erklärt. Im Jahr 1993 wurde der Ordnungsplan der natürlichen Ressourcen (Pla d’ordenació de resursos naturals-PORN) verabschiedet und 1995 trat mit dem Königlichen Dekret 277/1995 der erste Leitplan für die Nutzung und Verwaltung (Pla rector d’ús i gestió-PRUG) in Kraft, der 2006 von der Regierung der Balearen überarbeitet und ratifiziert wurde. Schließlich wurde im Jahr 2001 mit dem Königlichen Dekret 941/2001 der Zonenplan zur Regelung der Ausbeutungsaktivitäten verabschiedet, der allgemein als Fischereiplan bekannt ist. Im Februar 2019 wurde durch die Erweiterung der Grenzen des Nationalparks Cabrera ein Kabinettsvertrag für die Eingliederung benachbarter Küstengebiete genehmigt. Darüber hinaus ist der Archipel Cabrera Bestandteil einer speziellen Vogelschutzzone (Zona d’especial protecció per a les aus–ZEPA) sowie Ort mit Bedeutung für das Gemeinwesen (Lloc d’interès comunitari–LIC), weshalb die Inselgruppe zum EU-Netz Natura 2000 gehört. Im Jahr 2007 wurde Cabrera zur vorrangigen Sonderschutzzone des Mittelmeers erklärt (Zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània–ZEPIM).?Das Gebiet wurde mit dem Gesetz 14/1991 vom 29. April zum Park erklärt. Im Jahr 1993 wurde der Ordnungsplan der natürlichen Ressourcen (Pla d’ordenació de resursos naturals-PORN) verabschiedet und 1995 trat mit dem Königlichen Dekret 277/1995 der erste Leitplan für die Nutzung und Verwaltung (Pla rector d’ús i gestió-PRUG) in Kraft, der 2006 von der Regierung der Balearen überarbeitet und ratifiziert wurde. Schließlich wurde im Jahr 2001 mit dem Königlichen Dekret 941/2001 der Zonenplan zur Regelung der Ausbeutungsaktivitäten verabschiedet, der allgemein als Fischereiplan bekannt ist. Im Februar 2019 wurde durch die Erweiterung der Grenzen des Nationalparks Cabrera ein Kabinettsvertrag für die Eingliederung benachbarter Küstengebiete genehmigt. Darüber hinaus ist der Archipel Cabrera Bestandteil einer speziellen Vogelschutzzone (Zona d’especial protecció per a les aus–ZEPA) sowie Ort mit Bedeutung für das Gemeinwesen (Lloc d’interès comunitari–LIC), weshalb die Inselgruppe zum EU-Netz Natura 2000 gehört. Im Jahr 2007 wurde Cabrera zur vorrangigen Sonderschutzzone des Mittelmeers erklärt (Zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània–ZEPIM).?Das Gebiet wurde mit dem Gesetz 14/1991 vom 29. April zum Park erklärt. Im Jahr 1993 wurde der Ordnungsplan der natürlichen Ressourcen (Pla d’ordenació de resursos naturals-PORN) verabschiedet und 1995 trat mit dem Königlichen Dekret 277/1995 der erste Leitplan für die Nutzung und Verwaltung (Pla rector d’ús i gestió-PRUG) in Kraft, der 2006 von der Regierung der Balearen überarbeitet und ratifiziert wurde. Schließlich wurde im Jahr 2001 mit dem Königlichen Dekret 941/2001 der Zonenplan zur Regelung der Ausbeutungsaktivitäten verabschiedet, der allgemein als Fischereiplan bekannt ist. Im Februar 2019 wurde durch die Erweiterung der Grenzen des Nationalparks Cabrera ein Kabinettsvertrag für die Eingliederung benachbarter Küstengebiete genehmigt. Darüber hinaus ist der Archipel Cabrera Bestandteil einer speziellen Vogelschutzzone (Zona d’especial protecció per a les aus–ZEPA) sowie Ort mit Bedeutung für das Gemeinwesen (Lloc d’interès comunitari–LIC), weshalb die Inselgruppe zum EU-Netz Natura 2000 gehört. Im Jahr 2007 wurde Cabrera zur vorrangigen Sonderschutzzone des Mittelmeers erklärt (Zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània–ZEPIM).?Das Gebiet wurde mit dem Gesetz 14/1991 vom 29. April zum Park erklärt. Im Jahr 1993 wurde der Ordnungsplan der natürlichen Ressourcen (Pla d’ordenació de resursos naturals-PORN) verabschiedet und 1995 trat mit dem Königlichen Dekret 277/1995 der erste Leitplan für die Nutzung und Verwaltung (Pla rector d’ús i gestió-PRUG) in Kraft, der 2006 von der Regierung der Balearen überarbeitet und ratifiziert wurde. Schließlich wurde im Jahr 2001 mit dem Königlichen Dekret 941/2001 der Zonenplan zur Regelung der Ausbeutungsaktivitäten verabschiedet, der allgemein als Fischereiplan bekannt ist. Im Februar 2019 wurde durch die Erweiterung der Grenzen des Nationalparks Cabrera ein Kabinettsvertrag für die Eingliederung benachbarter Küstengebiete genehmigt. Darüber hinaus ist der Archipel Cabrera Bestandteil einer speziellen Vogelschutzzone (Zona d’especial protecció per a les aus–ZEPA) sowie Ort mit Bedeutung für das Gemeinwesen (Lloc d’interès comunitari–LIC), weshalb die Inselgruppe zum EU-Netz Natura 2000 gehört. Im Jahr 2007 wurde Cabrera zur vorrangigen Sonderschutzzone des Mittelmeers erklärt (Zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània–ZEPIM).?Das Gebiet wurde mit dem Gesetz 14/1991 vom 29. April zum Park erklärt. Im Jahr 1993 wurde der Ordnungsplan der natürlichen Ressourcen (Pla d’ordenació de resursos naturals-PORN) verabschiedet und 1995 trat mit dem Königlichen Dekret 277/1995 der erste Leitplan für die Nutzung und Verwaltung (Pla rector d’ús i gestió-PRUG) in Kraft, der 2006 von der Regierung der Balearen überarbeitet und ratifiziert wurde. Schließlich wurde im Jahr 2001 mit dem Königlichen Dekret 941/2001 der Zonenplan zur Regelung der Ausbeutungsaktivitäten verabschiedet, der allgemein als Fischereiplan bekannt ist. Im Februar 2019 wurde durch die Erweiterung der Grenzen des Nationalparks Cabrera ein Kabinettsvertrag für die Eingliederung benachbarter Küstengebiete genehmigt. Darüber hinaus ist der Archipel Cabrera Bestandteil einer speziellen Vogelschutzzone (Zona d’especial protecció per a les aus–ZEPA) sowie Ort mit Bedeutung für das Gemeinwesen (Lloc d’interès comunitari–LIC), weshalb die Inselgruppe zum EU-Netz Natura 2000 gehört. Im Jahr 2007 wurde Cabrera zur vorrangigen Sonderschutzzone des Mittelmeers erklärt (Zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània–ZEPIM).?Das Gebiet wurde mit dem Gesetz 14/1991 vom 29. April zum Park erklärt. Im Jahr 1993 wurde der Ordnungsplan der natürlichen Ressourcen (Pla d’ordenació de resursos naturals-PORN) verabschiedet und 1995 trat mit dem Königlichen Dekret 277/1995 der erste Leitplan für die Nutzung und Verwaltung (Pla rector d’ús i gestió-PRUG) in Kraft, der 2006 von der Regierung der Balearen überarbeitet und ratifiziert wurde. Schließlich wurde im Jahr 2001 mit dem Königlichen Dekret 941/2001 der Zonenplan zur Regelung der Ausbeutungsaktivitäten verabschiedet, der allgemein als Fischereiplan bekannt ist. Im Februar 2019 wurde durch die Erweiterung der Grenzen des Nationalparks Cabrera ein Kabinettsvertrag für die Eingliederung benachbarter Küstengebiete genehmigt. Darüber hinaus ist der Archipel Cabrera Bestandteil einer speziellen Vogelschutzzone (Zona d’especial protecció per a les aus–ZEPA) sowie Ort mit Bedeutung für das Gemeinwesen (Lloc d’interès comunitari–LIC), weshalb die Inselgruppe zum EU-Netz Natura 2000 gehört. Im Jahr 2007 wurde Cabrera zur vorrangigen Sonderschutzzone des Mittelmeers erklärt (Zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània–ZEPIM).?Das Gebiet wurde mit dem Gesetz 14/1991 vom 29. April zum Park erklärt. Im Jahr 1993 wurde der Ordnungsplan der natürlichen Ressourcen (Pla d’ordenació de resursos naturals-PORN) verabschiedet und 1995 trat mit dem Königlichen Dekret 277/1995 der erste Leitplan für die Nutzung und Verwaltung (Pla rector d’ús i gestió-PRUG) in Kraft, der 2006 von der Regierung der Balearen überarbeitet und ratifiziert wurde. Schließlich wurde im Jahr 2001 mit dem Königlichen Dekret 941/2001 der Zonenplan zur Regelung der Ausbeutungsaktivitäten verabschiedet, der allgemein als Fischereiplan bekannt ist. Im Februar 2019 wurde durch die Erweiterung der Grenzen des Nationalparks Cabrera ein Kabinettsvertrag für die Eingliederung benachbarter Küstengebiete genehmigt. Darüber hinaus ist der Archipel Cabrera Bestandteil einer speziellen Vogelschutzzone (Zona d’especial protecció per a les aus–ZEPA) sowie Ort mit Bedeutung für das Gemeinwesen (Lloc d’interès comunitari–LIC), weshalb die Inselgruppe zum EU-Netz Natura 2000 gehört. Im Jahr 2007 wurde Cabrera zur vorrangigen Sonderschutzzone des Mittelmeers erklärt (Zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània–ZEPIM).?Das Gebiet wurde mit dem Gesetz 14/1991 vom 29. April zum Park erklärt. Im Jahr 1993 wurde der Ordnungsplan der natürlichen Ressourcen (Pla d’ordenació de resursos naturals-PORN) verabschiedet und 1995 trat mit dem Königlichen Dekret 277/1995 der erste Leitplan für die Nutzung und Verwaltung (Pla rector d’ús i gestió-PRUG) in Kraft, der 2006 von der Regierung der Balearen überarbeitet und ratifiziert wurde. Schließlich wurde im Jahr 2001 mit dem Königlichen Dekret 941/2001 der Zonenplan zur Regelung der Ausbeutungsaktivitäten verabschiedet, der allgemein als Fischereiplan bekannt ist. Im Februar 2019 wurde durch die Erweiterung der Grenzen des Nationalparks Cabrera ein Kabinettsvertrag für die Eingliederung benachbarter Küstengebiete genehmigt. Darüber hinaus ist der Archipel Cabrera Bestandteil einer speziellen Vogelschutzzone (Zona d’especial protecció per a les aus–ZEPA) sowie Ort mit Bedeutung für das Gemeinwesen (Lloc d’interès comunitari–LIC), weshalb die Inselgruppe zum EU-Netz Natura 2000 gehört. Im Jahr 2007 wurde Cabrera zur vorrangigen Sonderschutzzone des Mittelmeers erklärt (Zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània–ZEPIM).

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Um nach Cabrera zu gelangen, kann man die Ausflugsboote nehmen, die in den Sommermonaten ab Colònia de Sant Jordi verkehren.

Um mit dem eigenen Boot zu gehen, vergessen Sie nicht eine Genehmigung der Navigation (oder Verankerung) beantragen,wenn Sie die Nacht verbringen möchten unter folgendem www.caib.es

Verankerung: www.caib.es

Oficinas del Parque Nacional Marítimo y Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 17 76 41


MAR CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 65 64 03, http://www.marcabrera.com

EXCURSIONS A CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 64 90 34, www.excursionsacabrera.esUm nach Cabrera zu gelangen, kann man die Ausflugsboote nehmen, die in den Sommermonaten ab Colònia de Sant Jordi verkehren.

Um mit dem eigenen Boot zu gehen, vergessen Sie nicht eine Genehmigung der Navigation (oder Verankerung) beantragen,wenn Sie die Nacht verbringen möchten unter folgendem www.caib.es

Verankerung: www.caib.es

Oficinas del Parque Nacional Marítimo y Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 17 76 41


MAR CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 65 64 03, http://www.marcabrera.com

EXCURSIONS A CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 64 90 34, www.excursionsacabrera.esUm nach Cabrera zu gelangen, kann man die Ausflugsboote nehmen, die in den Sommermonaten ab Colònia de Sant Jordi verkehren.

Um mit dem eigenen Boot zu gehen, vergessen Sie nicht eine Genehmigung der Navigation (oder Verankerung) beantragen,wenn Sie die Nacht verbringen möchten unter folgendem www.caib.es

Verankerung: www.caib.es

Oficinas del Parque Nacional Marítimo y Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 17 76 41


MAR CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 65 64 03, http://www.marcabrera.com

EXCURSIONS A CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 64 90 34, www.excursionsacabrera.esUm nach Cabrera zu gelangen, kann man die Ausflugsboote nehmen, die in den Sommermonaten ab Colònia de Sant Jordi verkehren.

Um mit dem eigenen Boot zu gehen, vergessen Sie nicht eine Genehmigung der Navigation (oder Verankerung) beantragen,wenn Sie die Nacht verbringen möchten unter folgendem www.caib.es

Verankerung: www.caib.es

Oficinas del Parque Nacional Marítimo y Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 17 76 41


MAR CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 65 64 03, http://www.marcabrera.com

EXCURSIONS A CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 64 90 34, www.excursionsacabrera.esUm nach Cabrera zu gelangen, kann man die Ausflugsboote nehmen, die in den Sommermonaten ab Colònia de Sant Jordi verkehren.

Um mit dem eigenen Boot zu gehen, vergessen Sie nicht eine Genehmigung der Navigation (oder Verankerung) beantragen,wenn Sie die Nacht verbringen möchten unter folgendem www.caib.es

Verankerung: www.caib.es

Oficinas del Parque Nacional Marítimo y Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 17 76 41


MAR CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 65 64 03, http://www.marcabrera.com

EXCURSIONS A CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 64 90 34, www.excursionsacabrera.esUm nach Cabrera zu gelangen, kann man die Ausflugsboote nehmen, die in den Sommermonaten ab Colònia de Sant Jordi verkehren.

Um mit dem eigenen Boot zu gehen, vergessen Sie nicht eine Genehmigung der Navigation (oder Verankerung) beantragen,wenn Sie die Nacht verbringen möchten unter folgendem www.caib.es

Verankerung: www.caib.es

Oficinas del Parque Nacional Marítimo y Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 17 76 41


MAR CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 65 64 03, http://www.marcabrera.com

EXCURSIONS A CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 64 90 34, www.excursionsacabrera.esUm nach Cabrera zu gelangen, kann man die Ausflugsboote nehmen, die in den Sommermonaten ab Colònia de Sant Jordi verkehren.

Um mit dem eigenen Boot zu gehen, vergessen Sie nicht eine Genehmigung der Navigation (oder Verankerung) beantragen,wenn Sie die Nacht verbringen möchten unter folgendem www.caib.es

Verankerung: www.caib.es

Oficinas del Parque Nacional Marítimo y Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 17 76 41


MAR CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 65 64 03, http://www.marcabrera.com

EXCURSIONS A CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 64 90 34, www.excursionsacabrera.esUm nach Cabrera zu gelangen, kann man die Ausflugsboote nehmen, die in den Sommermonaten ab Colònia de Sant Jordi verkehren.

Um mit dem eigenen Boot zu gehen, vergessen Sie nicht eine Genehmigung der Navigation (oder Verankerung) beantragen,wenn Sie die Nacht verbringen möchten unter folgendem www.caib.es

Verankerung: www.caib.es

Oficinas del Parque Nacional Marítimo y Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 17 76 41


MAR CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 65 64 03, http://www.marcabrera.com

EXCURSIONS A CABRERA

Abfahrt ab: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Weitere Informationen: Tel.971 64 90 34, www.excursionsacabrera.es

MAPA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Die beiden Natursphären des Nationalparks von Cabrera – Meer und Land – sind für eine große Artenvielfalt verantwortlich.

Unter den endemischen Arten des Archipels befinden sich die Raspeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), etwa zehn Unterarten der balearischen Echse (Podarcis lilfordi), zahlreiche auf dem Land lebende Käfer, Spinnen und Bauchfüßler, sowie einige Krustentiere, die in Höhlen leben (wie das Psammogammarus burri).

In den kristallklaren Gewässern, zwischen Felsgründen, Höhlen, Sandböden und den bedrohten Seegrasweiden, besteht eine beträchtliche Artenvielfalt: brauner Zackenbarsch, Meerrabe, quergestreifter Pfeilhecht, Muscheln, Delfine, Kaisergranat, leuchtend rote Seesterne, usw.
An Land, in den aus Felsklippen und kleinen Inseln bestehenden Lebensräumen, bilden See-und Raubvögel die herausragendsten Bestandteile des Ökosystems. Im Lauf des Jahres kann man die mediterrane Seemöwe, die Korallenmöwe, den Kormoran, den Turmfalken und den Seeadler sehen, sowie den Balearen-Sturmtaucher, die Sturmschwalbe, den Gelbschnabel-Sturmtaucher und Seefalken.
Die „Garriga“ (Gebiet mit niedrigem Strauchwuchs), mit den wilden Ölbäumen und Holundersträuchen, beherrscht einen Großteil der Landfläche. Zwischen Orchideen, Sadebäumen und Pilzen kann man oft Landvögel wie die Balearen-Grasmücke oder die Samtkopf-Grasmücke beobachten. Die fünf Fledermausarten, die wir auf Cabrera antreffen können, sind die einzigen autochthonen Landsäugetiere.Die beiden Natursphären des Nationalparks von Cabrera – Meer und Land – sind für eine große Artenvielfalt verantwortlich.

Unter den endemischen Arten des Archipels befinden sich die Raspeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), etwa zehn Unterarten der balearischen Echse (Podarcis lilfordi), zahlreiche auf dem Land lebende Käfer, Spinnen und Bauchfüßler, sowie einige Krustentiere, die in Höhlen leben (wie das Psammogammarus burri).

In den kristallklaren Gewässern, zwischen Felsgründen, Höhlen, Sandböden und den bedrohten Seegrasweiden, besteht eine beträchtliche Artenvielfalt: brauner Zackenbarsch, Meerrabe, quergestreifter Pfeilhecht, Muscheln, Delfine, Kaisergranat, leuchtend rote Seesterne, usw.
An Land, in den aus Felsklippen und kleinen Inseln bestehenden Lebensräumen, bilden See-und Raubvögel die herausragendsten Bestandteile des Ökosystems. Im Lauf des Jahres kann man die mediterrane Seemöwe, die Korallenmöwe, den Kormoran, den Turmfalken und den Seeadler sehen, sowie den Balearen-Sturmtaucher, die Sturmschwalbe, den Gelbschnabel-Sturmtaucher und Seefalken.
Die „Garriga“ (Gebiet mit niedrigem Strauchwuchs), mit den wilden Ölbäumen und Holundersträuchen, beherrscht einen Großteil der Landfläche. Zwischen Orchideen, Sadebäumen und Pilzen kann man oft Landvögel wie die Balearen-Grasmücke oder die Samtkopf-Grasmücke beobachten. Die fünf Fledermausarten, die wir auf Cabrera antreffen können, sind die einzigen autochthonen Landsäugetiere.Die beiden Natursphären des Nationalparks von Cabrera – Meer und Land – sind für eine große Artenvielfalt verantwortlich.

Unter den endemischen Arten des Archipels befinden sich die Raspeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), etwa zehn Unterarten der balearischen Echse (Podarcis lilfordi), zahlreiche auf dem Land lebende Käfer, Spinnen und Bauchfüßler, sowie einige Krustentiere, die in Höhlen leben (wie das Psammogammarus burri).

In den kristallklaren Gewässern, zwischen Felsgründen, Höhlen, Sandböden und den bedrohten Seegrasweiden, besteht eine beträchtliche Artenvielfalt: brauner Zackenbarsch, Meerrabe, quergestreifter Pfeilhecht, Muscheln, Delfine, Kaisergranat, leuchtend rote Seesterne, usw.
An Land, in den aus Felsklippen und kleinen Inseln bestehenden Lebensräumen, bilden See-und Raubvögel die herausragendsten Bestandteile des Ökosystems. Im Lauf des Jahres kann man die mediterrane Seemöwe, die Korallenmöwe, den Kormoran, den Turmfalken und den Seeadler sehen, sowie den Balearen-Sturmtaucher, die Sturmschwalbe, den Gelbschnabel-Sturmtaucher und Seefalken.
Die „Garriga“ (Gebiet mit niedrigem Strauchwuchs), mit den wilden Ölbäumen und Holundersträuchen, beherrscht einen Großteil der Landfläche. Zwischen Orchideen, Sadebäumen und Pilzen kann man oft Landvögel wie die Balearen-Grasmücke oder die Samtkopf-Grasmücke beobachten. Die fünf Fledermausarten, die wir auf Cabrera antreffen können, sind die einzigen autochthonen Landsäugetiere.Die beiden Natursphären des Nationalparks von Cabrera – Meer und Land – sind für eine große Artenvielfalt verantwortlich.

Unter den endemischen Arten des Archipels befinden sich die Raspeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), etwa zehn Unterarten der balearischen Echse (Podarcis lilfordi), zahlreiche auf dem Land lebende Käfer, Spinnen und Bauchfüßler, sowie einige Krustentiere, die in Höhlen leben (wie das Psammogammarus burri).

In den kristallklaren Gewässern, zwischen Felsgründen, Höhlen, Sandböden und den bedrohten Seegrasweiden, besteht eine beträchtliche Artenvielfalt: brauner Zackenbarsch, Meerrabe, quergestreifter Pfeilhecht, Muscheln, Delfine, Kaisergranat, leuchtend rote Seesterne, usw.
An Land, in den aus Felsklippen und kleinen Inseln bestehenden Lebensräumen, bilden See-und Raubvögel die herausragendsten Bestandteile des Ökosystems. Im Lauf des Jahres kann man die mediterrane Seemöwe, die Korallenmöwe, den Kormoran, den Turmfalken und den Seeadler sehen, sowie den Balearen-Sturmtaucher, die Sturmschwalbe, den Gelbschnabel-Sturmtaucher und Seefalken.
Die „Garriga“ (Gebiet mit niedrigem Strauchwuchs), mit den wilden Ölbäumen und Holundersträuchen, beherrscht einen Großteil der Landfläche. Zwischen Orchideen, Sadebäumen und Pilzen kann man oft Landvögel wie die Balearen-Grasmücke oder die Samtkopf-Grasmücke beobachten. Die fünf Fledermausarten, die wir auf Cabrera antreffen können, sind die einzigen autochthonen Landsäugetiere.Die beiden Natursphären des Nationalparks von Cabrera – Meer und Land – sind für eine große Artenvielfalt verantwortlich.

Unter den endemischen Arten des Archipels befinden sich die Raspeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), etwa zehn Unterarten der balearischen Echse (Podarcis lilfordi), zahlreiche auf dem Land lebende Käfer, Spinnen und Bauchfüßler, sowie einige Krustentiere, die in Höhlen leben (wie das Psammogammarus burri).

In den kristallklaren Gewässern, zwischen Felsgründen, Höhlen, Sandböden und den bedrohten Seegrasweiden, besteht eine beträchtliche Artenvielfalt: brauner Zackenbarsch, Meerrabe, quergestreifter Pfeilhecht, Muscheln, Delfine, Kaisergranat, leuchtend rote Seesterne, usw.
An Land, in den aus Felsklippen und kleinen Inseln bestehenden Lebensräumen, bilden See-und Raubvögel die herausragendsten Bestandteile des Ökosystems. Im Lauf des Jahres kann man die mediterrane Seemöwe, die Korallenmöwe, den Kormoran, den Turmfalken und den Seeadler sehen, sowie den Balearen-Sturmtaucher, die Sturmschwalbe, den Gelbschnabel-Sturmtaucher und Seefalken.
Die „Garriga“ (Gebiet mit niedrigem Strauchwuchs), mit den wilden Ölbäumen und Holundersträuchen, beherrscht einen Großteil der Landfläche. Zwischen Orchideen, Sadebäumen und Pilzen kann man oft Landvögel wie die Balearen-Grasmücke oder die Samtkopf-Grasmücke beobachten. Die fünf Fledermausarten, die wir auf Cabrera antreffen können, sind die einzigen autochthonen Landsäugetiere.Die beiden Natursphären des Nationalparks von Cabrera – Meer und Land – sind für eine große Artenvielfalt verantwortlich.

Unter den endemischen Arten des Archipels befinden sich die Raspeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), etwa zehn Unterarten der balearischen Echse (Podarcis lilfordi), zahlreiche auf dem Land lebende Käfer, Spinnen und Bauchfüßler, sowie einige Krustentiere, die in Höhlen leben (wie das Psammogammarus burri).

In den kristallklaren Gewässern, zwischen Felsgründen, Höhlen, Sandböden und den bedrohten Seegrasweiden, besteht eine beträchtliche Artenvielfalt: brauner Zackenbarsch, Meerrabe, quergestreifter Pfeilhecht, Muscheln, Delfine, Kaisergranat, leuchtend rote Seesterne, usw.
An Land, in den aus Felsklippen und kleinen Inseln bestehenden Lebensräumen, bilden See-und Raubvögel die herausragendsten Bestandteile des Ökosystems. Im Lauf des Jahres kann man die mediterrane Seemöwe, die Korallenmöwe, den Kormoran, den Turmfalken und den Seeadler sehen, sowie den Balearen-Sturmtaucher, die Sturmschwalbe, den Gelbschnabel-Sturmtaucher und Seefalken.
Die „Garriga“ (Gebiet mit niedrigem Strauchwuchs), mit den wilden Ölbäumen und Holundersträuchen, beherrscht einen Großteil der Landfläche. Zwischen Orchideen, Sadebäumen und Pilzen kann man oft Landvögel wie die Balearen-Grasmücke oder die Samtkopf-Grasmücke beobachten. Die fünf Fledermausarten, die wir auf Cabrera antreffen können, sind die einzigen autochthonen Landsäugetiere.Die beiden Natursphären des Nationalparks von Cabrera – Meer und Land – sind für eine große Artenvielfalt verantwortlich.

Unter den endemischen Arten des Archipels befinden sich die Raspeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), etwa zehn Unterarten der balearischen Echse (Podarcis lilfordi), zahlreiche auf dem Land lebende Käfer, Spinnen und Bauchfüßler, sowie einige Krustentiere, die in Höhlen leben (wie das Psammogammarus burri).

In den kristallklaren Gewässern, zwischen Felsgründen, Höhlen, Sandböden und den bedrohten Seegrasweiden, besteht eine beträchtliche Artenvielfalt: brauner Zackenbarsch, Meerrabe, quergestreifter Pfeilhecht, Muscheln, Delfine, Kaisergranat, leuchtend rote Seesterne, usw.
An Land, in den aus Felsklippen und kleinen Inseln bestehenden Lebensräumen, bilden See-und Raubvögel die herausragendsten Bestandteile des Ökosystems. Im Lauf des Jahres kann man die mediterrane Seemöwe, die Korallenmöwe, den Kormoran, den Turmfalken und den Seeadler sehen, sowie den Balearen-Sturmtaucher, die Sturmschwalbe, den Gelbschnabel-Sturmtaucher und Seefalken.
Die „Garriga“ (Gebiet mit niedrigem Strauchwuchs), mit den wilden Ölbäumen und Holundersträuchen, beherrscht einen Großteil der Landfläche. Zwischen Orchideen, Sadebäumen und Pilzen kann man oft Landvögel wie die Balearen-Grasmücke oder die Samtkopf-Grasmücke beobachten. Die fünf Fledermausarten, die wir auf Cabrera antreffen können, sind die einzigen autochthonen Landsäugetiere.Die beiden Natursphären des Nationalparks von Cabrera – Meer und Land – sind für eine große Artenvielfalt verantwortlich.

Unter den endemischen Arten des Archipels befinden sich die Raspeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), etwa zehn Unterarten der balearischen Echse (Podarcis lilfordi), zahlreiche auf dem Land lebende Käfer, Spinnen und Bauchfüßler, sowie einige Krustentiere, die in Höhlen leben (wie das Psammogammarus burri).

In den kristallklaren Gewässern, zwischen Felsgründen, Höhlen, Sandböden und den bedrohten Seegrasweiden, besteht eine beträchtliche Artenvielfalt: brauner Zackenbarsch, Meerrabe, quergestreifter Pfeilhecht, Muscheln, Delfine, Kaisergranat, leuchtend rote Seesterne, usw.
An Land, in den aus Felsklippen und kleinen Inseln bestehenden Lebensräumen, bilden See-und Raubvögel die herausragendsten Bestandteile des Ökosystems. Im Lauf des Jahres kann man die mediterrane Seemöwe, die Korallenmöwe, den Kormoran, den Turmfalken und den Seeadler sehen, sowie den Balearen-Sturmtaucher, die Sturmschwalbe, den Gelbschnabel-Sturmtaucher und Seefalken.
Die „Garriga“ (Gebiet mit niedrigem Strauchwuchs), mit den wilden Ölbäumen und Holundersträuchen, beherrscht einen Großteil der Landfläche. Zwischen Orchideen, Sadebäumen und Pilzen kann man oft Landvögel wie die Balearen-Grasmücke oder die Samtkopf-Grasmücke beobachten. Die fünf Fledermausarten, die wir auf Cabrera antreffen können, sind die einzigen autochthonen Landsäugetiere.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Die Burg (Ende des 14. Jahrhunderts), die die Einfahrt zum Hafen von Cabrera bewacht, und der Leuchtturm von n’Ensiola (1870 fertiggestellt) sind zwei der wichtigsten Elemente des Kulturerbes des Nationalparks. Daneben sind auch die achäologischen Fundstätten hervorzuheben. In den Gewässern ruhen zahlreiche Wracks aus der klassischen Epoche, und in Hafennähe, in der archäologischen Fundstätte des Pla de ses Figueres, befinden sich die Reste einer Fabrik zum Fischeinsalzen, einer Werkstätte zur Purpur-Herstellung sowie Teile einer Begräbnisstätte, die vermutlich zu einem Kloster der Spätantike gehörte. Darüber hinaus wurden Reste des Lagers der französischen Kriegsgefangenen gefunden (Anfang des 19. Jahrhunderts).

Im ethnografischen Museum, das sich in der alten Weinkellerei befindet, lädt die Dauerausstellung „Mensch und Natur auf Cabrera“ zu einer Reise durch die Geschichte, die Ethnografie und die Naturressourcen der Inselgruppe ein.Die Burg (Ende des 14. Jahrhunderts), die die Einfahrt zum Hafen von Cabrera bewacht, und der Leuchtturm von n’Ensiola (1870 fertiggestellt) sind zwei der wichtigsten Elemente des Kulturerbes des Nationalparks. Daneben sind auch die achäologischen Fundstätten hervorzuheben. In den Gewässern ruhen zahlreiche Wracks aus der klassischen Epoche, und in Hafennähe, in der archäologischen Fundstätte des Pla de ses Figueres, befinden sich die Reste einer Fabrik zum Fischeinsalzen, einer Werkstätte zur Purpur-Herstellung sowie Teile einer Begräbnisstätte, die vermutlich zu einem Kloster der Spätantike gehörte. Darüber hinaus wurden Reste des Lagers der französischen Kriegsgefangenen gefunden (Anfang des 19. Jahrhunderts).

Im ethnografischen Museum, das sich in der alten Weinkellerei befindet, lädt die Dauerausstellung „Mensch und Natur auf Cabrera“ zu einer Reise durch die Geschichte, die Ethnografie und die Naturressourcen der Inselgruppe ein.Die Burg (Ende des 14. Jahrhunderts), die die Einfahrt zum Hafen von Cabrera bewacht, und der Leuchtturm von n’Ensiola (1870 fertiggestellt) sind zwei der wichtigsten Elemente des Kulturerbes des Nationalparks. Daneben sind auch die achäologischen Fundstätten hervorzuheben. In den Gewässern ruhen zahlreiche Wracks aus der klassischen Epoche, und in Hafennähe, in der archäologischen Fundstätte des Pla de ses Figueres, befinden sich die Reste einer Fabrik zum Fischeinsalzen, einer Werkstätte zur Purpur-Herstellung sowie Teile einer Begräbnisstätte, die vermutlich zu einem Kloster der Spätantike gehörte. Darüber hinaus wurden Reste des Lagers der französischen Kriegsgefangenen gefunden (Anfang des 19. Jahrhunderts).

Im ethnografischen Museum, das sich in der alten Weinkellerei befindet, lädt die Dauerausstellung „Mensch und Natur auf Cabrera“ zu einer Reise durch die Geschichte, die Ethnografie und die Naturressourcen der Inselgruppe ein.Die Burg (Ende des 14. Jahrhunderts), die die Einfahrt zum Hafen von Cabrera bewacht, und der Leuchtturm von n’Ensiola (1870 fertiggestellt) sind zwei der wichtigsten Elemente des Kulturerbes des Nationalparks. Daneben sind auch die achäologischen Fundstätten hervorzuheben. In den Gewässern ruhen zahlreiche Wracks aus der klassischen Epoche, und in Hafennähe, in der archäologischen Fundstätte des Pla de ses Figueres, befinden sich die Reste einer Fabrik zum Fischeinsalzen, einer Werkstätte zur Purpur-Herstellung sowie Teile einer Begräbnisstätte, die vermutlich zu einem Kloster der Spätantike gehörte. Darüber hinaus wurden Reste des Lagers der französischen Kriegsgefangenen gefunden (Anfang des 19. Jahrhunderts).

Im ethnografischen Museum, das sich in der alten Weinkellerei befindet, lädt die Dauerausstellung „Mensch und Natur auf Cabrera“ zu einer Reise durch die Geschichte, die Ethnografie und die Naturressourcen der Inselgruppe ein.Die Burg (Ende des 14. Jahrhunderts), die die Einfahrt zum Hafen von Cabrera bewacht, und der Leuchtturm von n’Ensiola (1870 fertiggestellt) sind zwei der wichtigsten Elemente des Kulturerbes des Nationalparks. Daneben sind auch die achäologischen Fundstätten hervorzuheben. In den Gewässern ruhen zahlreiche Wracks aus der klassischen Epoche, und in Hafennähe, in der archäologischen Fundstätte des Pla de ses Figueres, befinden sich die Reste einer Fabrik zum Fischeinsalzen, einer Werkstätte zur Purpur-Herstellung sowie Teile einer Begräbnisstätte, die vermutlich zu einem Kloster der Spätantike gehörte. Darüber hinaus wurden Reste des Lagers der französischen Kriegsgefangenen gefunden (Anfang des 19. Jahrhunderts).

Im ethnografischen Museum, das sich in der alten Weinkellerei befindet, lädt die Dauerausstellung „Mensch und Natur auf Cabrera“ zu einer Reise durch die Geschichte, die Ethnografie und die Naturressourcen der Inselgruppe ein.Die Burg (Ende des 14. Jahrhunderts), die die Einfahrt zum Hafen von Cabrera bewacht, und der Leuchtturm von n’Ensiola (1870 fertiggestellt) sind zwei der wichtigsten Elemente des Kulturerbes des Nationalparks. Daneben sind auch die achäologischen Fundstätten hervorzuheben. In den Gewässern ruhen zahlreiche Wracks aus der klassischen Epoche, und in Hafennähe, in der archäologischen Fundstätte des Pla de ses Figueres, befinden sich die Reste einer Fabrik zum Fischeinsalzen, einer Werkstätte zur Purpur-Herstellung sowie Teile einer Begräbnisstätte, die vermutlich zu einem Kloster der Spätantike gehörte. Darüber hinaus wurden Reste des Lagers der französischen Kriegsgefangenen gefunden (Anfang des 19. Jahrhunderts).

Im ethnografischen Museum, das sich in der alten Weinkellerei befindet, lädt die Dauerausstellung „Mensch und Natur auf Cabrera“ zu einer Reise durch die Geschichte, die Ethnografie und die Naturressourcen der Inselgruppe ein.Die Burg (Ende des 14. Jahrhunderts), die die Einfahrt zum Hafen von Cabrera bewacht, und der Leuchtturm von n’Ensiola (1870 fertiggestellt) sind zwei der wichtigsten Elemente des Kulturerbes des Nationalparks. Daneben sind auch die achäologischen Fundstätten hervorzuheben. In den Gewässern ruhen zahlreiche Wracks aus der klassischen Epoche, und in Hafennähe, in der archäologischen Fundstätte des Pla de ses Figueres, befinden sich die Reste einer Fabrik zum Fischeinsalzen, einer Werkstätte zur Purpur-Herstellung sowie Teile einer Begräbnisstätte, die vermutlich zu einem Kloster der Spätantike gehörte. Darüber hinaus wurden Reste des Lagers der französischen Kriegsgefangenen gefunden (Anfang des 19. Jahrhunderts).

Im ethnografischen Museum, das sich in der alten Weinkellerei befindet, lädt die Dauerausstellung „Mensch und Natur auf Cabrera“ zu einer Reise durch die Geschichte, die Ethnografie und die Naturressourcen der Inselgruppe ein.Die Burg (Ende des 14. Jahrhunderts), die die Einfahrt zum Hafen von Cabrera bewacht, und der Leuchtturm von n’Ensiola (1870 fertiggestellt) sind zwei der wichtigsten Elemente des Kulturerbes des Nationalparks. Daneben sind auch die achäologischen Fundstätten hervorzuheben. In den Gewässern ruhen zahlreiche Wracks aus der klassischen Epoche, und in Hafennähe, in der archäologischen Fundstätte des Pla de ses Figueres, befinden sich die Reste einer Fabrik zum Fischeinsalzen, einer Werkstätte zur Purpur-Herstellung sowie Teile einer Begräbnisstätte, die vermutlich zu einem Kloster der Spätantike gehörte. Darüber hinaus wurden Reste des Lagers der französischen Kriegsgefangenen gefunden (Anfang des 19. Jahrhunderts).

Im ethnografischen Museum, das sich in der alten Weinkellerei befindet, lädt die Dauerausstellung „Mensch und Natur auf Cabrera“ zu einer Reise durch die Geschichte, die Ethnografie und die Naturressourcen der Inselgruppe ein.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Büros des Nationalparks Cabrera
Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647.
Öffnungszeiten von 8:00 bis 15:00 Uhr
Web:

Informationsbüro im Hafen von Cabrera. Telefon 630 982 363 | 696 350 044 Öffnungszeiten: Täglich von 8.00 bis 20.00 Uhr.

Cabrera Besucherzentrum. C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi Telefon. 971 656282. Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Völkerkundlich-historisches Museum Es Celler

Schutzhütte des Nationalparks Cabrera

Geführte und selbstgeführte TourenBüros des Nationalparks Cabrera
Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647.
Öffnungszeiten von 8:00 bis 15:00 Uhr
Web:

Informationsbüro im Hafen von Cabrera. Telefon 630 982 363 | 696 350 044 Öffnungszeiten: Täglich von 8.00 bis 20.00 Uhr.

Cabrera Besucherzentrum. C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi Telefon. 971 656282. Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Völkerkundlich-historisches Museum Es Celler

Schutzhütte des Nationalparks Cabrera

Geführte und selbstgeführte TourenBüros des Nationalparks Cabrera
Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647.
Öffnungszeiten von 8:00 bis 15:00 Uhr
Web:

Informationsbüro im Hafen von Cabrera. Telefon 630 982 363 | 696 350 044 Öffnungszeiten: Täglich von 8.00 bis 20.00 Uhr.

Cabrera Besucherzentrum. C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi Telefon. 971 656282. Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Völkerkundlich-historisches Museum Es Celler

Schutzhütte des Nationalparks Cabrera

Geführte und selbstgeführte TourenBüros des Nationalparks Cabrera
Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647.
Öffnungszeiten von 8:00 bis 15:00 Uhr
Web:

Informationsbüro im Hafen von Cabrera. Telefon 630 982 363 | 696 350 044 Öffnungszeiten: Täglich von 8.00 bis 20.00 Uhr.

Cabrera Besucherzentrum. C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi Telefon. 971 656282. Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Völkerkundlich-historisches Museum Es Celler

Schutzhütte des Nationalparks Cabrera

Geführte und selbstgeführte TourenBüros des Nationalparks Cabrera
Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647.
Öffnungszeiten von 8:00 bis 15:00 Uhr
Web:

Informationsbüro im Hafen von Cabrera. Telefon 630 982 363 | 696 350 044 Öffnungszeiten: Täglich von 8.00 bis 20.00 Uhr.

Cabrera Besucherzentrum. C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi Telefon. 971 656282. Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Völkerkundlich-historisches Museum Es Celler

Schutzhütte des Nationalparks Cabrera

Geführte und selbstgeführte TourenBüros des Nationalparks Cabrera
Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647.
Öffnungszeiten von 8:00 bis 15:00 Uhr
Web:

Informationsbüro im Hafen von Cabrera. Telefon 630 982 363 | 696 350 044 Öffnungszeiten: Täglich von 8.00 bis 20.00 Uhr.

Cabrera Besucherzentrum. C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi Telefon. 971 656282. Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Völkerkundlich-historisches Museum Es Celler

Schutzhütte des Nationalparks Cabrera

Geführte und selbstgeführte TourenBüros des Nationalparks Cabrera
Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647.
Öffnungszeiten von 8:00 bis 15:00 Uhr
Web:

Informationsbüro im Hafen von Cabrera. Telefon 630 982 363 | 696 350 044 Öffnungszeiten: Täglich von 8.00 bis 20.00 Uhr.

Cabrera Besucherzentrum. C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi Telefon. 971 656282. Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Völkerkundlich-historisches Museum Es Celler

Schutzhütte des Nationalparks Cabrera

Geführte und selbstgeführte TourenBüros des Nationalparks Cabrera
Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647.
Öffnungszeiten von 8:00 bis 15:00 Uhr
Web:

Informationsbüro im Hafen von Cabrera. Telefon 630 982 363 | 696 350 044 Öffnungszeiten: Täglich von 8.00 bis 20.00 Uhr.

Cabrera Besucherzentrum. C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi Telefon. 971 656282. Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Völkerkundlich-historisches Museum Es Celler

Schutzhütte des Nationalparks Cabrera

Geführte und selbstgeführte Touren

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

(Català) REFUGI DEL PARC NACIONAL DE CABRERA

El refugi de Cabrera està habilitat a les antigues instal·lacions del campament militar a l'illa de Cabrera Gran, dins l'arxipèlag de Cabrera (declarat Parc Nacional el 1991).

desc_cabrera.jpg

Localització i accés
El refugi es troba situat al costat del Mollet des Pagès i sa Platgeta, dins el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.

Coordenades UTM: X: 494.588, Y: 4.333.001.

L’accés al refugi és únicament a peu, per una pista irregular i pedregosa (amb desnivell en alguns trams) que va del Port al Mollet des Pagès (durada aproximada: 15 minuts). S’aconsella anar lleuger d’equipatge i amb calçat adequat. No hi ha servei de transport de persones ni motxilles.

Com arribar al Parc Nacional de Cabrera:

S’hi arriba per mar mitjançant vaixell privat o en les barques de transport col·lectiu que parteixen del Port de la Colònia Sant Jordi (ses Salines). Important! confirmar previament la disponibilitat de transport col·lectiu amb les empreses autoritzades.

Per embarcació privada s’ha de sol·licitar en línia una autorització de navegació i de fondeig en el cas de voler-hi passar la nit.

Plànol d’ubicació del refugi (pdf)

EL PARC NACIONAL MARITIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA enllaça-hi

El Parc Nacional està constituït per 19 illes i illots, i tota la zona marina dels seus voltants, que constitueixen una superfície de 90.794 hectàrees (89.478 hectàrees marines i 1.316 hectàrees terrestres). Està situat al sud de Mallorca, a deu milles nàutiques del Port de la Colònia de Sant Jordi (ses Salines). Pertany al municipi de Palma.

Descripció i equipaments del refugi de Cabrera
El refugi de Cabrera té capacitat màxima per a 12 persones, distribuïdes en 4 habitacions: Tramuntana de 4 places, Llevant de 4 places, Migjorn de 2 places i Ponent de 2 places. També disposa d’un menjador-sala d'usos múltiples, una cuina compartida i un bany compartit exterior amb dutxes. El dia de sortida es podrà fer ús de les zones compartides fins a les 14h.

La reserva d’habitacions dóna dret a emprar-les des de les 13 h de la data d’inici de reserva fins a les 10 hores de la data de finalització. La recollida de les claus i la formalització de l’entrada es fa a les oficines del Port de Cabrera.

Plànol de la distribució d’habitacions del refugi (pdf)

Electricitat: Disposa d’electricitat, que prové en un 50 % de plaques fotovoltaiques, per a la il·luminació i els electrodomèstics.

Aigua: Disposa d’aigua no potable i plaques solars tèrmiques per a aigua calenta. És important fer-ne un consum reduït, atesa la manca d’aigua al Parc Nacional.

Sala d’usos múltiples-menjador-cuina: disposa de taules, cadires, vitroceràmica, dues geleres, dos microones, cafetera italiana i estris bàsics (tassons, plats i coberts, olles i paelles).

* Hi ha cunes disponibles, sota petició.

NOTA IMPORTANT SOBRE RESIDUS: La gestió dels residus al Parc Nacional és complexa i enfocada cap a la reducció de fems. Cal dur menjar sense envasos ni plàstics d’un sol ús. La resta de residus es disposaran degudament separats en els contenidors de reciclatge.

No tirar tovalloletes i altres productes d’higiene personal al WC.

Es recomana dur productes d’higiene i protecció (sabons, cremes, protecció solar, etc.) naturals i ecològics per disminuir la contaminació marina.

Serveis generals:

  • Servei de cantina al port principal (begudes i entrepans).
  • Flassades.
  • Productes de neteja (paper de vàter, rentaplats, granera, fregadora, etc.).
  • Extintors.

Serveis NO inclosos:

  • Aigua potable.
  • Roba de llit (llençols).
  • Tovalloles i sabons de bany.
  • Transport de persones, motxilles i queviures.

Animals: Es prohibeix la presència d’animals, a excepció de cans guia.

Fumadors: Només està permès fumar a la zona del Port i del Mollet. No està permès fumar en cap altra banda del Parc Nacional (instal·lacions, platges, camins, zona de pícnic, etc.).

Adaptacions: El refugi no està adaptat a persones amb mobilitat reduïda.

Activitats complementàries: Dins el Parc Nacional de Cabrera hi ha itineraris que es poden dur a terme de manera autoguiada, itineraris que només es poden fer amb guies, acces lliure al museu (consultar horaris) i al castell. A l’oficina d’atenció al públic del Port de Cabrera hi trobareu fulletons, mapes del Parc Nacional i informació dels diferents itineraris i possibles activitats a dur-hi a terme. Per a participar en les activitats guiades, cal reservar plaça prèviament a l’oficina d’informació del Parc.

RESERVES

Nova plataforma de reserves del Parc Nacional de Cabrera, que com a novetats inclourà la possibilitat de reservar el refugi de Cabrera, així com sol·licitar les autoritzacions per accedir amb transport col·lectiu al Parc Nacional de Cabrera.

RECORDEU! Per accedir al Parc Nacional de Cabrera en transport privat és obligatori disposar de permis de navegació, i el accés en transport colectiu requereix una autorització prèvia expedida pel parc.

Accedir a la reserva en línia

Telèfons d’informació:
971 17 76 41. De dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Für alle, die aufgrund irgendeiner körperlichen oder geistigen Behinderung das Naturgebiet nicht besuchen können, besteht die Möglichkeit, die Routen in einem Joëlette-Rollstuhl zurückzulegen.

Wenn Sie eine Route aus unserem Angebot wählen möchten, schlagen wir Ihnen bei der Informationsstelle des öffentlichen Landgutes gerne verschiedene Möglichkeiten vor (Kontakttelefon des öffentlichen Landguts: 971 17 76 45).

Um einen Besuch zu vereinbaren, setzen Sie sich bitte mindestens drei Wochen vorher mit den Freiwilligen des Roten Kreuzes in Verbindung (Servicetelefon des Roten Kreuzes, verfügbar rund um die Uhr: 971 29 50 00).

Der Besuch kann immer dann vereinbart werden, wenn Freiwillige verfügbar sind.

Das Projekt wurde vollständig vom Hilfswerk der Bank „La Caixa“ finanziert.

Was sind Joëlette-Rollstühle?
Dabei handelt es sich um einrädrige, geländegängige Rollstühle, die Personen mit eingeschränkter Mobilität die Möglichkeit geben, auf nicht barrierefreien Wegen mit der Hilfe von drei oder mehr Begleitpersonen Wanderungen zu machen.

Zugänglichere Naturschutzgebiete
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen bieten viele Möglichkeiten, die Natur zu genießen, aber in vielen Fällen war es bisher für Personen mit eingeschränkter Mobilität schwierig, dorthin zu gelangen.
Jetzt ist es mit den Joëlette-Rollstühlen auch für diese Menschen möglich, die Natur direkt zu genießen.

12 Rollstühle stehen zur Verfügung
Wir besitzen 12 Joëlette-Rollstühle, die in den Naturschutzgebieten der Balearen benutzt werden können: acht Rollstühle auf Mallorca, zwei auf Menorca, einer auf Ibiza und einer auf Formentera.
Außerdem wurde eine Gruppe mit Freiwilligen zusammengestellt, die diese Stühle fahren können.

Wer kann eine Route in einem Joëlette-Rollstuhl machen?
Alle, sowohl Bewohner der Balearen als auch Auswärtige, die aufgrund einer körperlichen oder geistigen Behinderung nicht im Naturschutzgebiet wandern können, haben die Möglichkeit, in einem Joëlette-Rollstuhl eine Tour durch die Naturschutzgebiete auf den Balearen zu machen.
Die Benutzung der Joëlette-Rollstühle ist aufgrund ihrer Merkmale auf Personen mit einem Gewicht von maximal 120 kg beschränkt.

Welche Routen sind möglich?
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen haben sehr viele Strecken zu bieten. Erkundigen Sie sich für jeden einzelnen Fall, welche Wege am empfehlenswertesten sind, sowohl wegen ihrer Merkmale als auch ihres Schwierigkeitsgrades und abhängig von der Jahreszeit. Das Personal der Naturschutzgebiete kann Sie ausführlich beraten.

Anfragen
Auf Mallorca: Tel.: 971 295000 (24 Stunden), Rotes Kreuz der Balearen.
Auf Menorca: Tel.: 971 17 77 05, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.
Auf Ibiza und Formentera: Tel.: 971 30 14 60, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.

Die Anfragen müssen mindestens 3 Wochen im Voraus gestellt werden.
Der Tag für die Wanderung wird je nach Verfügbarkeit der Freiwilligen festgelegt.
Wenn Sie bereits über die entsprechend ausgebildeten Begleitpersonen verfügen, die Joëlette-Rollstühle fahren können, muss die Verfügbarkeit der jeweiligen Anzahl an Rollstühlen bestätigt werden.
Auch Bildungseinrichtungen können für gebuchte Ausflüge aus dem Lehrangebot der Naturschutzgebiete diese Rollstühle anfordern, indem sie auf dem Antragsformular angeben, wie viele sie benötigen.
Die Benutzung eines Joëlette-Rollstuhls unterliegt der Verfügbarkeit des entsprechenden Fahrers.
Die Rollstühle werden vollkommen kostenlos verliehen.Für alle, die aufgrund irgendeiner körperlichen oder geistigen Behinderung das Naturgebiet nicht besuchen können, besteht die Möglichkeit, die Routen in einem Joëlette-Rollstuhl zurückzulegen.

Wenn Sie eine Route aus unserem Angebot wählen möchten, schlagen wir Ihnen bei der Informationsstelle des öffentlichen Landgutes gerne verschiedene Möglichkeiten vor (Kontakttelefon des öffentlichen Landguts: 971 17 76 45).

Um einen Besuch zu vereinbaren, setzen Sie sich bitte mindestens drei Wochen vorher mit den Freiwilligen des Roten Kreuzes in Verbindung (Servicetelefon des Roten Kreuzes, verfügbar rund um die Uhr: 971 29 50 00).

Der Besuch kann immer dann vereinbart werden, wenn Freiwillige verfügbar sind.

Das Projekt wurde vollständig vom Hilfswerk der Bank „La Caixa“ finanziert.

Was sind Joëlette-Rollstühle?
Dabei handelt es sich um einrädrige, geländegängige Rollstühle, die Personen mit eingeschränkter Mobilität die Möglichkeit geben, auf nicht barrierefreien Wegen mit der Hilfe von drei oder mehr Begleitpersonen Wanderungen zu machen.

Zugänglichere Naturschutzgebiete
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen bieten viele Möglichkeiten, die Natur zu genießen, aber in vielen Fällen war es bisher für Personen mit eingeschränkter Mobilität schwierig, dorthin zu gelangen.
Jetzt ist es mit den Joëlette-Rollstühlen auch für diese Menschen möglich, die Natur direkt zu genießen.

12 Rollstühle stehen zur Verfügung
Wir besitzen 12 Joëlette-Rollstühle, die in den Naturschutzgebieten der Balearen benutzt werden können: acht Rollstühle auf Mallorca, zwei auf Menorca, einer auf Ibiza und einer auf Formentera.
Außerdem wurde eine Gruppe mit Freiwilligen zusammengestellt, die diese Stühle fahren können.

Wer kann eine Route in einem Joëlette-Rollstuhl machen?
Alle, sowohl Bewohner der Balearen als auch Auswärtige, die aufgrund einer körperlichen oder geistigen Behinderung nicht im Naturschutzgebiet wandern können, haben die Möglichkeit, in einem Joëlette-Rollstuhl eine Tour durch die Naturschutzgebiete auf den Balearen zu machen.
Die Benutzung der Joëlette-Rollstühle ist aufgrund ihrer Merkmale auf Personen mit einem Gewicht von maximal 120 kg beschränkt.

Welche Routen sind möglich?
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen haben sehr viele Strecken zu bieten. Erkundigen Sie sich für jeden einzelnen Fall, welche Wege am empfehlenswertesten sind, sowohl wegen ihrer Merkmale als auch ihres Schwierigkeitsgrades und abhängig von der Jahreszeit. Das Personal der Naturschutzgebiete kann Sie ausführlich beraten.

Anfragen
Auf Mallorca: Tel.: 971 295000 (24 Stunden), Rotes Kreuz der Balearen.
Auf Menorca: Tel.: 971 17 77 05, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.
Auf Ibiza und Formentera: Tel.: 971 30 14 60, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.

Die Anfragen müssen mindestens 3 Wochen im Voraus gestellt werden.
Der Tag für die Wanderung wird je nach Verfügbarkeit der Freiwilligen festgelegt.
Wenn Sie bereits über die entsprechend ausgebildeten Begleitpersonen verfügen, die Joëlette-Rollstühle fahren können, muss die Verfügbarkeit der jeweiligen Anzahl an Rollstühlen bestätigt werden.
Auch Bildungseinrichtungen können für gebuchte Ausflüge aus dem Lehrangebot der Naturschutzgebiete diese Rollstühle anfordern, indem sie auf dem Antragsformular angeben, wie viele sie benötigen.
Die Benutzung eines Joëlette-Rollstuhls unterliegt der Verfügbarkeit des entsprechenden Fahrers.
Die Rollstühle werden vollkommen kostenlos verliehen.Für alle, die aufgrund irgendeiner körperlichen oder geistigen Behinderung das Naturgebiet nicht besuchen können, besteht die Möglichkeit, die Routen in einem Joëlette-Rollstuhl zurückzulegen.

Wenn Sie eine Route aus unserem Angebot wählen möchten, schlagen wir Ihnen bei der Informationsstelle des öffentlichen Landgutes gerne verschiedene Möglichkeiten vor (Kontakttelefon des öffentlichen Landguts: 971 17 76 45).

Um einen Besuch zu vereinbaren, setzen Sie sich bitte mindestens drei Wochen vorher mit den Freiwilligen des Roten Kreuzes in Verbindung (Servicetelefon des Roten Kreuzes, verfügbar rund um die Uhr: 971 29 50 00).

Der Besuch kann immer dann vereinbart werden, wenn Freiwillige verfügbar sind.

Das Projekt wurde vollständig vom Hilfswerk der Bank „La Caixa“ finanziert.

Was sind Joëlette-Rollstühle?
Dabei handelt es sich um einrädrige, geländegängige Rollstühle, die Personen mit eingeschränkter Mobilität die Möglichkeit geben, auf nicht barrierefreien Wegen mit der Hilfe von drei oder mehr Begleitpersonen Wanderungen zu machen.

Zugänglichere Naturschutzgebiete
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen bieten viele Möglichkeiten, die Natur zu genießen, aber in vielen Fällen war es bisher für Personen mit eingeschränkter Mobilität schwierig, dorthin zu gelangen.
Jetzt ist es mit den Joëlette-Rollstühlen auch für diese Menschen möglich, die Natur direkt zu genießen.

12 Rollstühle stehen zur Verfügung
Wir besitzen 12 Joëlette-Rollstühle, die in den Naturschutzgebieten der Balearen benutzt werden können: acht Rollstühle auf Mallorca, zwei auf Menorca, einer auf Ibiza und einer auf Formentera.
Außerdem wurde eine Gruppe mit Freiwilligen zusammengestellt, die diese Stühle fahren können.

Wer kann eine Route in einem Joëlette-Rollstuhl machen?
Alle, sowohl Bewohner der Balearen als auch Auswärtige, die aufgrund einer körperlichen oder geistigen Behinderung nicht im Naturschutzgebiet wandern können, haben die Möglichkeit, in einem Joëlette-Rollstuhl eine Tour durch die Naturschutzgebiete auf den Balearen zu machen.
Die Benutzung der Joëlette-Rollstühle ist aufgrund ihrer Merkmale auf Personen mit einem Gewicht von maximal 120 kg beschränkt.

Welche Routen sind möglich?
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen haben sehr viele Strecken zu bieten. Erkundigen Sie sich für jeden einzelnen Fall, welche Wege am empfehlenswertesten sind, sowohl wegen ihrer Merkmale als auch ihres Schwierigkeitsgrades und abhängig von der Jahreszeit. Das Personal der Naturschutzgebiete kann Sie ausführlich beraten.

Anfragen
Auf Mallorca: Tel.: 971 295000 (24 Stunden), Rotes Kreuz der Balearen.
Auf Menorca: Tel.: 971 17 77 05, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.
Auf Ibiza und Formentera: Tel.: 971 30 14 60, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.

Die Anfragen müssen mindestens 3 Wochen im Voraus gestellt werden.
Der Tag für die Wanderung wird je nach Verfügbarkeit der Freiwilligen festgelegt.
Wenn Sie bereits über die entsprechend ausgebildeten Begleitpersonen verfügen, die Joëlette-Rollstühle fahren können, muss die Verfügbarkeit der jeweiligen Anzahl an Rollstühlen bestätigt werden.
Auch Bildungseinrichtungen können für gebuchte Ausflüge aus dem Lehrangebot der Naturschutzgebiete diese Rollstühle anfordern, indem sie auf dem Antragsformular angeben, wie viele sie benötigen.
Die Benutzung eines Joëlette-Rollstuhls unterliegt der Verfügbarkeit des entsprechenden Fahrers.
Die Rollstühle werden vollkommen kostenlos verliehen.Für alle, die aufgrund irgendeiner körperlichen oder geistigen Behinderung das Naturgebiet nicht besuchen können, besteht die Möglichkeit, die Routen in einem Joëlette-Rollstuhl zurückzulegen.

Wenn Sie eine Route aus unserem Angebot wählen möchten, schlagen wir Ihnen bei der Informationsstelle des öffentlichen Landgutes gerne verschiedene Möglichkeiten vor (Kontakttelefon des öffentlichen Landguts: 971 17 76 45).

Um einen Besuch zu vereinbaren, setzen Sie sich bitte mindestens drei Wochen vorher mit den Freiwilligen des Roten Kreuzes in Verbindung (Servicetelefon des Roten Kreuzes, verfügbar rund um die Uhr: 971 29 50 00).

Der Besuch kann immer dann vereinbart werden, wenn Freiwillige verfügbar sind.

Das Projekt wurde vollständig vom Hilfswerk der Bank „La Caixa“ finanziert.

Was sind Joëlette-Rollstühle?
Dabei handelt es sich um einrädrige, geländegängige Rollstühle, die Personen mit eingeschränkter Mobilität die Möglichkeit geben, auf nicht barrierefreien Wegen mit der Hilfe von drei oder mehr Begleitpersonen Wanderungen zu machen.

Zugänglichere Naturschutzgebiete
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen bieten viele Möglichkeiten, die Natur zu genießen, aber in vielen Fällen war es bisher für Personen mit eingeschränkter Mobilität schwierig, dorthin zu gelangen.
Jetzt ist es mit den Joëlette-Rollstühlen auch für diese Menschen möglich, die Natur direkt zu genießen.

12 Rollstühle stehen zur Verfügung
Wir besitzen 12 Joëlette-Rollstühle, die in den Naturschutzgebieten der Balearen benutzt werden können: acht Rollstühle auf Mallorca, zwei auf Menorca, einer auf Ibiza und einer auf Formentera.
Außerdem wurde eine Gruppe mit Freiwilligen zusammengestellt, die diese Stühle fahren können.

Wer kann eine Route in einem Joëlette-Rollstuhl machen?
Alle, sowohl Bewohner der Balearen als auch Auswärtige, die aufgrund einer körperlichen oder geistigen Behinderung nicht im Naturschutzgebiet wandern können, haben die Möglichkeit, in einem Joëlette-Rollstuhl eine Tour durch die Naturschutzgebiete auf den Balearen zu machen.
Die Benutzung der Joëlette-Rollstühle ist aufgrund ihrer Merkmale auf Personen mit einem Gewicht von maximal 120 kg beschränkt.

Welche Routen sind möglich?
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen haben sehr viele Strecken zu bieten. Erkundigen Sie sich für jeden einzelnen Fall, welche Wege am empfehlenswertesten sind, sowohl wegen ihrer Merkmale als auch ihres Schwierigkeitsgrades und abhängig von der Jahreszeit. Das Personal der Naturschutzgebiete kann Sie ausführlich beraten.

Anfragen
Auf Mallorca: Tel.: 971 295000 (24 Stunden), Rotes Kreuz der Balearen.
Auf Menorca: Tel.: 971 17 77 05, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.
Auf Ibiza und Formentera: Tel.: 971 30 14 60, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.

Die Anfragen müssen mindestens 3 Wochen im Voraus gestellt werden.
Der Tag für die Wanderung wird je nach Verfügbarkeit der Freiwilligen festgelegt.
Wenn Sie bereits über die entsprechend ausgebildeten Begleitpersonen verfügen, die Joëlette-Rollstühle fahren können, muss die Verfügbarkeit der jeweiligen Anzahl an Rollstühlen bestätigt werden.
Auch Bildungseinrichtungen können für gebuchte Ausflüge aus dem Lehrangebot der Naturschutzgebiete diese Rollstühle anfordern, indem sie auf dem Antragsformular angeben, wie viele sie benötigen.
Die Benutzung eines Joëlette-Rollstuhls unterliegt der Verfügbarkeit des entsprechenden Fahrers.
Die Rollstühle werden vollkommen kostenlos verliehen.Für alle, die aufgrund irgendeiner körperlichen oder geistigen Behinderung das Naturgebiet nicht besuchen können, besteht die Möglichkeit, die Routen in einem Joëlette-Rollstuhl zurückzulegen.

Wenn Sie eine Route aus unserem Angebot wählen möchten, schlagen wir Ihnen bei der Informationsstelle des öffentlichen Landgutes gerne verschiedene Möglichkeiten vor (Kontakttelefon des öffentlichen Landguts: 971 17 76 45).

Um einen Besuch zu vereinbaren, setzen Sie sich bitte mindestens drei Wochen vorher mit den Freiwilligen des Roten Kreuzes in Verbindung (Servicetelefon des Roten Kreuzes, verfügbar rund um die Uhr: 971 29 50 00).

Der Besuch kann immer dann vereinbart werden, wenn Freiwillige verfügbar sind.

Das Projekt wurde vollständig vom Hilfswerk der Bank „La Caixa“ finanziert.

Was sind Joëlette-Rollstühle?
Dabei handelt es sich um einrädrige, geländegängige Rollstühle, die Personen mit eingeschränkter Mobilität die Möglichkeit geben, auf nicht barrierefreien Wegen mit der Hilfe von drei oder mehr Begleitpersonen Wanderungen zu machen.

Zugänglichere Naturschutzgebiete
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen bieten viele Möglichkeiten, die Natur zu genießen, aber in vielen Fällen war es bisher für Personen mit eingeschränkter Mobilität schwierig, dorthin zu gelangen.
Jetzt ist es mit den Joëlette-Rollstühlen auch für diese Menschen möglich, die Natur direkt zu genießen.

12 Rollstühle stehen zur Verfügung
Wir besitzen 12 Joëlette-Rollstühle, die in den Naturschutzgebieten der Balearen benutzt werden können: acht Rollstühle auf Mallorca, zwei auf Menorca, einer auf Ibiza und einer auf Formentera.
Außerdem wurde eine Gruppe mit Freiwilligen zusammengestellt, die diese Stühle fahren können.

Wer kann eine Route in einem Joëlette-Rollstuhl machen?
Alle, sowohl Bewohner der Balearen als auch Auswärtige, die aufgrund einer körperlichen oder geistigen Behinderung nicht im Naturschutzgebiet wandern können, haben die Möglichkeit, in einem Joëlette-Rollstuhl eine Tour durch die Naturschutzgebiete auf den Balearen zu machen.
Die Benutzung der Joëlette-Rollstühle ist aufgrund ihrer Merkmale auf Personen mit einem Gewicht von maximal 120 kg beschränkt.

Welche Routen sind möglich?
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen haben sehr viele Strecken zu bieten. Erkundigen Sie sich für jeden einzelnen Fall, welche Wege am empfehlenswertesten sind, sowohl wegen ihrer Merkmale als auch ihres Schwierigkeitsgrades und abhängig von der Jahreszeit. Das Personal der Naturschutzgebiete kann Sie ausführlich beraten.

Anfragen
Auf Mallorca: Tel.: 971 295000 (24 Stunden), Rotes Kreuz der Balearen.
Auf Menorca: Tel.: 971 17 77 05, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.
Auf Ibiza und Formentera: Tel.: 971 30 14 60, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.

Die Anfragen müssen mindestens 3 Wochen im Voraus gestellt werden.
Der Tag für die Wanderung wird je nach Verfügbarkeit der Freiwilligen festgelegt.
Wenn Sie bereits über die entsprechend ausgebildeten Begleitpersonen verfügen, die Joëlette-Rollstühle fahren können, muss die Verfügbarkeit der jeweiligen Anzahl an Rollstühlen bestätigt werden.
Auch Bildungseinrichtungen können für gebuchte Ausflüge aus dem Lehrangebot der Naturschutzgebiete diese Rollstühle anfordern, indem sie auf dem Antragsformular angeben, wie viele sie benötigen.
Die Benutzung eines Joëlette-Rollstuhls unterliegt der Verfügbarkeit des entsprechenden Fahrers.
Die Rollstühle werden vollkommen kostenlos verliehen.Für alle, die aufgrund irgendeiner körperlichen oder geistigen Behinderung das Naturgebiet nicht besuchen können, besteht die Möglichkeit, die Routen in einem Joëlette-Rollstuhl zurückzulegen.

Wenn Sie eine Route aus unserem Angebot wählen möchten, schlagen wir Ihnen bei der Informationsstelle des öffentlichen Landgutes gerne verschiedene Möglichkeiten vor (Kontakttelefon des öffentlichen Landguts: 971 17 76 45).

Um einen Besuch zu vereinbaren, setzen Sie sich bitte mindestens drei Wochen vorher mit den Freiwilligen des Roten Kreuzes in Verbindung (Servicetelefon des Roten Kreuzes, verfügbar rund um die Uhr: 971 29 50 00).

Der Besuch kann immer dann vereinbart werden, wenn Freiwillige verfügbar sind.

Das Projekt wurde vollständig vom Hilfswerk der Bank „La Caixa“ finanziert.

Was sind Joëlette-Rollstühle?
Dabei handelt es sich um einrädrige, geländegängige Rollstühle, die Personen mit eingeschränkter Mobilität die Möglichkeit geben, auf nicht barrierefreien Wegen mit der Hilfe von drei oder mehr Begleitpersonen Wanderungen zu machen.

Zugänglichere Naturschutzgebiete
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen bieten viele Möglichkeiten, die Natur zu genießen, aber in vielen Fällen war es bisher für Personen mit eingeschränkter Mobilität schwierig, dorthin zu gelangen.
Jetzt ist es mit den Joëlette-Rollstühlen auch für diese Menschen möglich, die Natur direkt zu genießen.

12 Rollstühle stehen zur Verfügung
Wir besitzen 12 Joëlette-Rollstühle, die in den Naturschutzgebieten der Balearen benutzt werden können: acht Rollstühle auf Mallorca, zwei auf Menorca, einer auf Ibiza und einer auf Formentera.
Außerdem wurde eine Gruppe mit Freiwilligen zusammengestellt, die diese Stühle fahren können.

Wer kann eine Route in einem Joëlette-Rollstuhl machen?
Alle, sowohl Bewohner der Balearen als auch Auswärtige, die aufgrund einer körperlichen oder geistigen Behinderung nicht im Naturschutzgebiet wandern können, haben die Möglichkeit, in einem Joëlette-Rollstuhl eine Tour durch die Naturschutzgebiete auf den Balearen zu machen.
Die Benutzung der Joëlette-Rollstühle ist aufgrund ihrer Merkmale auf Personen mit einem Gewicht von maximal 120 kg beschränkt.

Welche Routen sind möglich?
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen haben sehr viele Strecken zu bieten. Erkundigen Sie sich für jeden einzelnen Fall, welche Wege am empfehlenswertesten sind, sowohl wegen ihrer Merkmale als auch ihres Schwierigkeitsgrades und abhängig von der Jahreszeit. Das Personal der Naturschutzgebiete kann Sie ausführlich beraten.

Anfragen
Auf Mallorca: Tel.: 971 295000 (24 Stunden), Rotes Kreuz der Balearen.
Auf Menorca: Tel.: 971 17 77 05, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.
Auf Ibiza und Formentera: Tel.: 971 30 14 60, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.

Die Anfragen müssen mindestens 3 Wochen im Voraus gestellt werden.
Der Tag für die Wanderung wird je nach Verfügbarkeit der Freiwilligen festgelegt.
Wenn Sie bereits über die entsprechend ausgebildeten Begleitpersonen verfügen, die Joëlette-Rollstühle fahren können, muss die Verfügbarkeit der jeweiligen Anzahl an Rollstühlen bestätigt werden.
Auch Bildungseinrichtungen können für gebuchte Ausflüge aus dem Lehrangebot der Naturschutzgebiete diese Rollstühle anfordern, indem sie auf dem Antragsformular angeben, wie viele sie benötigen.
Die Benutzung eines Joëlette-Rollstuhls unterliegt der Verfügbarkeit des entsprechenden Fahrers.
Die Rollstühle werden vollkommen kostenlos verliehen.Für alle, die aufgrund irgendeiner körperlichen oder geistigen Behinderung das Naturgebiet nicht besuchen können, besteht die Möglichkeit, die Routen in einem Joëlette-Rollstuhl zurückzulegen.

Wenn Sie eine Route aus unserem Angebot wählen möchten, schlagen wir Ihnen bei der Informationsstelle des öffentlichen Landgutes gerne verschiedene Möglichkeiten vor (Kontakttelefon des öffentlichen Landguts: 971 17 76 45).

Um einen Besuch zu vereinbaren, setzen Sie sich bitte mindestens drei Wochen vorher mit den Freiwilligen des Roten Kreuzes in Verbindung (Servicetelefon des Roten Kreuzes, verfügbar rund um die Uhr: 971 29 50 00).

Der Besuch kann immer dann vereinbart werden, wenn Freiwillige verfügbar sind.

Das Projekt wurde vollständig vom Hilfswerk der Bank „La Caixa“ finanziert.

Was sind Joëlette-Rollstühle?
Dabei handelt es sich um einrädrige, geländegängige Rollstühle, die Personen mit eingeschränkter Mobilität die Möglichkeit geben, auf nicht barrierefreien Wegen mit der Hilfe von drei oder mehr Begleitpersonen Wanderungen zu machen.

Zugänglichere Naturschutzgebiete
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen bieten viele Möglichkeiten, die Natur zu genießen, aber in vielen Fällen war es bisher für Personen mit eingeschränkter Mobilität schwierig, dorthin zu gelangen.
Jetzt ist es mit den Joëlette-Rollstühlen auch für diese Menschen möglich, die Natur direkt zu genießen.

12 Rollstühle stehen zur Verfügung
Wir besitzen 12 Joëlette-Rollstühle, die in den Naturschutzgebieten der Balearen benutzt werden können: acht Rollstühle auf Mallorca, zwei auf Menorca, einer auf Ibiza und einer auf Formentera.
Außerdem wurde eine Gruppe mit Freiwilligen zusammengestellt, die diese Stühle fahren können.

Wer kann eine Route in einem Joëlette-Rollstuhl machen?
Alle, sowohl Bewohner der Balearen als auch Auswärtige, die aufgrund einer körperlichen oder geistigen Behinderung nicht im Naturschutzgebiet wandern können, haben die Möglichkeit, in einem Joëlette-Rollstuhl eine Tour durch die Naturschutzgebiete auf den Balearen zu machen.
Die Benutzung der Joëlette-Rollstühle ist aufgrund ihrer Merkmale auf Personen mit einem Gewicht von maximal 120 kg beschränkt.

Welche Routen sind möglich?
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen haben sehr viele Strecken zu bieten. Erkundigen Sie sich für jeden einzelnen Fall, welche Wege am empfehlenswertesten sind, sowohl wegen ihrer Merkmale als auch ihres Schwierigkeitsgrades und abhängig von der Jahreszeit. Das Personal der Naturschutzgebiete kann Sie ausführlich beraten.

Anfragen
Auf Mallorca: Tel.: 971 295000 (24 Stunden), Rotes Kreuz der Balearen.
Auf Menorca: Tel.: 971 17 77 05, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.
Auf Ibiza und Formentera: Tel.: 971 30 14 60, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.

Die Anfragen müssen mindestens 3 Wochen im Voraus gestellt werden.
Der Tag für die Wanderung wird je nach Verfügbarkeit der Freiwilligen festgelegt.
Wenn Sie bereits über die entsprechend ausgebildeten Begleitpersonen verfügen, die Joëlette-Rollstühle fahren können, muss die Verfügbarkeit der jeweiligen Anzahl an Rollstühlen bestätigt werden.
Auch Bildungseinrichtungen können für gebuchte Ausflüge aus dem Lehrangebot der Naturschutzgebiete diese Rollstühle anfordern, indem sie auf dem Antragsformular angeben, wie viele sie benötigen.
Die Benutzung eines Joëlette-Rollstuhls unterliegt der Verfügbarkeit des entsprechenden Fahrers.
Die Rollstühle werden vollkommen kostenlos verliehen.Für alle, die aufgrund irgendeiner körperlichen oder geistigen Behinderung das Naturgebiet nicht besuchen können, besteht die Möglichkeit, die Routen in einem Joëlette-Rollstuhl zurückzulegen.

Wenn Sie eine Route aus unserem Angebot wählen möchten, schlagen wir Ihnen bei der Informationsstelle des öffentlichen Landgutes gerne verschiedene Möglichkeiten vor (Kontakttelefon des öffentlichen Landguts: 971 17 76 45).

Um einen Besuch zu vereinbaren, setzen Sie sich bitte mindestens drei Wochen vorher mit den Freiwilligen des Roten Kreuzes in Verbindung (Servicetelefon des Roten Kreuzes, verfügbar rund um die Uhr: 971 29 50 00).

Der Besuch kann immer dann vereinbart werden, wenn Freiwillige verfügbar sind.

Das Projekt wurde vollständig vom Hilfswerk der Bank „La Caixa“ finanziert.

Was sind Joëlette-Rollstühle?
Dabei handelt es sich um einrädrige, geländegängige Rollstühle, die Personen mit eingeschränkter Mobilität die Möglichkeit geben, auf nicht barrierefreien Wegen mit der Hilfe von drei oder mehr Begleitpersonen Wanderungen zu machen.

Zugänglichere Naturschutzgebiete
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen bieten viele Möglichkeiten, die Natur zu genießen, aber in vielen Fällen war es bisher für Personen mit eingeschränkter Mobilität schwierig, dorthin zu gelangen.
Jetzt ist es mit den Joëlette-Rollstühlen auch für diese Menschen möglich, die Natur direkt zu genießen.

12 Rollstühle stehen zur Verfügung
Wir besitzen 12 Joëlette-Rollstühle, die in den Naturschutzgebieten der Balearen benutzt werden können: acht Rollstühle auf Mallorca, zwei auf Menorca, einer auf Ibiza und einer auf Formentera.
Außerdem wurde eine Gruppe mit Freiwilligen zusammengestellt, die diese Stühle fahren können.

Wer kann eine Route in einem Joëlette-Rollstuhl machen?
Alle, sowohl Bewohner der Balearen als auch Auswärtige, die aufgrund einer körperlichen oder geistigen Behinderung nicht im Naturschutzgebiet wandern können, haben die Möglichkeit, in einem Joëlette-Rollstuhl eine Tour durch die Naturschutzgebiete auf den Balearen zu machen.
Die Benutzung der Joëlette-Rollstühle ist aufgrund ihrer Merkmale auf Personen mit einem Gewicht von maximal 120 kg beschränkt.

Welche Routen sind möglich?
Die Naturschutzgebiete auf den Balearen haben sehr viele Strecken zu bieten. Erkundigen Sie sich für jeden einzelnen Fall, welche Wege am empfehlenswertesten sind, sowohl wegen ihrer Merkmale als auch ihres Schwierigkeitsgrades und abhängig von der Jahreszeit. Das Personal der Naturschutzgebiete kann Sie ausführlich beraten.

Anfragen
Auf Mallorca: Tel.: 971 295000 (24 Stunden), Rotes Kreuz der Balearen.
Auf Menorca: Tel.: 971 17 77 05, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.
Auf Ibiza und Formentera: Tel.: 971 30 14 60, montags bis freitags von 9 bis 14 Uhr.

Die Anfragen müssen mindestens 3 Wochen im Voraus gestellt werden.
Der Tag für die Wanderung wird je nach Verfügbarkeit der Freiwilligen festgelegt.
Wenn Sie bereits über die entsprechend ausgebildeten Begleitpersonen verfügen, die Joëlette-Rollstühle fahren können, muss die Verfügbarkeit der jeweiligen Anzahl an Rollstühlen bestätigt werden.
Auch Bildungseinrichtungen können für gebuchte Ausflüge aus dem Lehrangebot der Naturschutzgebiete diese Rollstühle anfordern, indem sie auf dem Antragsformular angeben, wie viele sie benötigen.
Die Benutzung eines Joëlette-Rollstuhls unterliegt der Verfügbarkeit des entsprechenden Fahrers.
Die Rollstühle werden vollkommen kostenlos verliehen.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Die Genehmigungen zum Ankern und Tauchen sowie die entsprechenden Stornierungen erfolgen über die Informatikapplikation der CAIB mit folgenden Links (leider steht nur die englische Version der Applikation zur Verfügung):

Anchoring reservation in Cabrera

Anchoring cancelation in Cabrera

Diving area reservation in Cabrera

Navigation licenseDie Genehmigungen zum Ankern und Tauchen sowie die entsprechenden Stornierungen erfolgen über die Informatikapplikation der CAIB mit folgenden Links (leider steht nur die englische Version der Applikation zur Verfügung):

Anchoring reservation in Cabrera

Anchoring cancelation in Cabrera

Diving area reservation in Cabrera

Navigation licenseDie Genehmigungen zum Ankern und Tauchen sowie die entsprechenden Stornierungen erfolgen über die Informatikapplikation der CAIB mit folgenden Links (leider steht nur die englische Version der Applikation zur Verfügung):

Anchoring reservation in Cabrera

Anchoring cancelation in Cabrera

Diving area reservation in Cabrera

Navigation licenseDie Genehmigungen zum Ankern und Tauchen sowie die entsprechenden Stornierungen erfolgen über die Informatikapplikation der CAIB mit folgenden Links (leider steht nur die englische Version der Applikation zur Verfügung):

Anchoring reservation in Cabrera

Anchoring cancelation in Cabrera

Diving area reservation in Cabrera

Navigation licenseDie Genehmigungen zum Ankern und Tauchen sowie die entsprechenden Stornierungen erfolgen über die Informatikapplikation der CAIB mit folgenden Links (leider steht nur die englische Version der Applikation zur Verfügung):

Anchoring reservation in Cabrera

Anchoring cancelation in Cabrera

Diving area reservation in Cabrera

Navigation licenseDie Genehmigungen zum Ankern und Tauchen sowie die entsprechenden Stornierungen erfolgen über die Informatikapplikation der CAIB mit folgenden Links (leider steht nur die englische Version der Applikation zur Verfügung):

Anchoring reservation in Cabrera

Anchoring cancelation in Cabrera

Diving area reservation in Cabrera

Navigation licenseDie Genehmigungen zum Ankern und Tauchen sowie die entsprechenden Stornierungen erfolgen über die Informatikapplikation der CAIB mit folgenden Links (leider steht nur die englische Version der Applikation zur Verfügung):

Anchoring reservation in Cabrera

Anchoring cancelation in Cabrera

Diving area reservation in Cabrera

Navigation licenseDie Genehmigungen zum Ankern und Tauchen sowie die entsprechenden Stornierungen erfolgen über die Informatikapplikation der CAIB mit folgenden Links (leider steht nur die englische Version der Applikation zur Verfügung):

Anchoring reservation in Cabrera

Anchoring cancelation in Cabrera

Diving area reservation in Cabrera

Navigation license

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

CABRERA BESUCHERZENTRUM 
C/ de Gabriel Roca, s/n (07638 Colònia de Sant Jordi)
Telefonnummer: +34 971 176 124
Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Zeitplan:

November & Februar - Mai:

10: 00h - 18:00 (letzter Einlass 17.00 Uhr)

Juni - Oktober:

10: 00h - 19:00 (letzter Einlass 18.00 Uhr)

Dezember und Januar geschlossen.CABRERA BESUCHERZENTRUM 
C/ de Gabriel Roca, s/n (07638 Colònia de Sant Jordi)
Telefonnummer: 971656282
Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Zeitplan:

November & Februar - Mai:

10: 00h - 18:00 (letzter Einlass 17.00 Uhr)

Juni - Oktober:

10: 00h - 19:00 (letzter Einlass 18.00 Uhr)

Dezember und Januar geschlossen.CABRERA BESUCHERZENTRUM 
C/ de Gabriel Roca, s/n (07638 Colònia de Sant Jordi)
Telefonnummer: 971656282
Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Zeitplan:

November & Februar - Mai:

10: 00h - 18:00 (letzter Einlass 17.00 Uhr)

Juni - Oktober:

10: 00h - 19:00 (letzter Einlass 18.00 Uhr)

Dezember und Januar geschlossen.CABRERA BESUCHERZENTRUM 
C/ de Gabriel Roca, s/n (07638 Colònia de Sant Jordi)
Telefonnummer: 971656282
Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Zeitplan:

November & Februar - Mai:

10: 00h - 18:00 (letzter Einlass 17.00 Uhr)

Juni - Oktober:

10: 00h - 19:00 (letzter Einlass 18.00 Uhr)

Dezember und Januar geschlossen.CABRERA BESUCHERZENTRUM 
C/ de Gabriel Roca, s/n (07638 Colònia de Sant Jordi)
Telefonnummer: 971656282
Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Zeitplan:

November & Februar - Mai:

10: 00h - 18:00 (letzter Einlass 17.00 Uhr)

Juni - Oktober:

10: 00h - 19:00 (letzter Einlass 18.00 Uhr)

Dezember und Januar geschlossen.CABRERA BESUCHERZENTRUM 
C/ de Gabriel Roca, s/n (07638 Colònia de Sant Jordi)
Telefonnummer: 971656282
Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Zeitplan:

November & Februar - Mai:

10: 00h - 18:00 (letzter Einlass 17.00 Uhr)

Juni - Oktober:

10: 00h - 19:00 (letzter Einlass 18.00 Uhr)

Dezember und Januar geschlossen.CABRERA BESUCHERZENTRUM 
C/ de Gabriel Roca, s/n (07638 Colònia de Sant Jordi)
Telefonnummer: 971656282
Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Zeitplan:

November & Februar - Mai:

10: 00h - 18:00 (letzter Einlass 17.00 Uhr)

Juni - Oktober:

10: 00h - 19:00 (letzter Einlass 18.00 Uhr)

Dezember und Januar geschlossen.CABRERA BESUCHERZENTRUM 
C/ de Gabriel Roca, s/n (07638 Colònia de Sant Jordi)
Telefonnummer: 971656282
Mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Zeitplan:

November & Februar - Mai:

10: 00h - 18:00 (letzter Einlass 17.00 Uhr)

Juni - Oktober:

10: 00h - 19:00 (letzter Einlass 18.00 Uhr)

Dezember und Januar geschlossen.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

       
  • El far de l'Enciola (*)
  •    
  • Na Picamosques (*)
  •    
  • La Serra des Canal de ses Figueres (*)
  •    
  • El Castell
  •    
  • Ses Sitges / Cales de Santa Maria (*)
  •    
  • La Miranda (*)
  •    
  • Itinerari històric
  •    
  • Visita arqueològica

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

El far de l'Enciola (*)

Dificultad:mitja/baixa
Distancia:11 km (anada i tornada al port)
Duración:3 h
Requisitos:per sol·licitar informació i inscriure's, contacti amb l'equip de guies a l'oficina del port de Cabrera.
Recomendaciones:portar sabates còmodes.
Temática:senderisme, paisatgística, flora i fauna.

Color:   

L’excursió al far de l’Enciola és, malgrat la dificultat que suposa superar els accentuats desnivells, molt gratificant. La primera ascensió és de s’Espalmador fins al coll Roig, on la garriga es va fent més atapeïda. Dalt del coll hi ha un pinaret. Una vegada hem travessat el coll, ens sorprèn un paisatge molt més àrid i inhòspit. Arribats al far la vista sobre la mar i el sud de Cabrera es perd en l’horitzó.

Etapas

Etapes
Sortint des del port i pel camí que recorre el perímetre de la badia arribarem a l’única pista asfaltada que hi ha a Cabrera. El camí s’enfila de forma que difícilment ens podrem equivocar. Una vegada que hem deixat sa Platgeta enrere, ens dirigirem a una altra platja de la badia, s’Espalmador. Sembla que aquesta cala rep el nom del fet que aquí s’espalmaven els vaixells, això és que es posaven en sec per netejar-los el fons de caragolíns i altres animalons marins adherits al buc i per calafatarlos. Si fem l’excursió al final de la primavera podrem delectar-nos amb l’espectacular vermell que presenten les lletreres (Euphorbia dendroides) del camí mentre les sargantanes (Podarcis lilfordi) se’ns creuen furtives cap a un altre costat.
A la dreta i sortint de s’Espalmador trobarem una zona sense vegetació, és un antic sementer. Una paret seca que encara es conserva acceptablement servia per evitar que sortissin del tancat les cabres i les ovelles. Avui no hi ha cap guarda de bestiar a l’illa. Si continuem la nostra marxa començarem la pujada al coll, una zona principalment arbustiva, en la qual predominen la mata (Pistacia lentiscus), el romaní (Rosmarinus officinalis), l’ullastre (Olea europaea) i l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), entre d’altres. Dalt del coll trobarem un petit grup de pins (Pinus halepensis).
En aquest recer hi ha l’antic punt de descarregament de material d’obra, petroli i queviures per a la construcció i funcionament del far. Poc abans, haurem passat per un istme que uneix la península de l’Enciola amb la resta de l’illa i que es coneix com sa Barrereta. Aquesta zona és poblada per unes plantes espinoses i de forma arrodonida, conegudes com coixinets de monja (Astragalus balearicus i Dorycnium fulgurans), i d’altres espècies com la saladina (Limonium minutum subsp. caprariense), el romaní i l’ullastre, modelades per les dures condicions atmosfèriques i ben adaptades a les condicions extremes de la costa (el vent, la saladina, els sòls rocosos, la sequera estival, etc.). Cap a llevant veurem els Estells, un conjunt de cinc illots (Estell de Fora, Estell des Coll, Estells Xapats i Estell de s’Esclata-sang) a més d’alguns esculls, tots molt petits, però ben alts en relació amb la seva escassa superfície. En aquests illots, cria el falcó marí (Falco eleonorae). Aquesta au rapinyaire realitza una llarga migració des de l’oceà Índic, d’aproximadament 8.000 km. La seva temporada de cria comença més tard que la majoria d’aus, perquè la fa coincidir amb el pas de les aus de migració de tardor, que captura en vol per alimentar els seus polls. També creix en un dels Estells i a l’illa de ses Bledes, l’alfals arbori (Medicago citrina), una planta d’aspecte llenyós. En aquesta zona es va descobrir la rotgeta (Rubia angustifolia subsp. caespitosa), endemisme exclusiu de Cabrera. Aquí a prop hi ha l’illa de ses Rates, un curiós topònim de creació recent, ja que en la cartografia més antiga es coneix com l’illa Freda. El seu perfil ens recorda una tortuga que beu i té un arc que se submergeix a més de 20 metres. En aquest paisatge sec i isolat hi ha el dolç de l’Enciola, d’aigua dolça, i on s’abeurava el bestiar, i el cocó de sa Sal, d’on es recol·lectava la sal acumulada. Un poc més enllà albirarem les antigues cases dels constructors del far.
Damunt la punta de l’Enciola, al sud-oest i elevat 102 metres per damunt del nivell de la mar, s’alça impressionant el far. El 1864 Emili Pou en féu el projecte. Abans de començar amb la construcció del far, va ser necessari obrir un camí de prop d’un quilòmetre i mig que partiria d’un embarcador on havia d’arribar el material necessari per a l’edificació. Posteriorment el camí s’allargaria uns 6 km fins al port de Cabrera. Malgrat que la construcció finalitzà el 1868, no entrà en funcionament fins el 15 d’agost de 1870, car fins aleshores no arribà l’òptica. Actualment el pla focal presenta grup de tres llampades cada 15 segons, que són visible a 32 milles de distància. El far té una planta quadrada de 360 m2 i està construït amb pedra de Santanyí. Tant la tipologia de l’edifici com la distribució de l’espai El far de interior són com les del far de Formentor, al nord oest de l’illa de Mallorca, el projecte del qual també és de l’enginyer Emili Pou. L’habitatge havia de ser ampli i apte per a un mínim de dues famílies que romandrien incomunicades durant llargues temporades. El 1958, l’automatització dels fars va permetre que els faroners es traslladessin a Mallorca.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Na Picamosques (*)

Dificultad:Mitja/Alta
Distancia:11 km.
Duración:3 h.
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. (* Aquest itinerari és guiat)
Recomendaciones:-
Temática:-

Color:   

Es tracta de l’ascensió al punt més alt de l’illa de Cabrera (172 m) des del qual tindrem unes espectaculars vistes del port, el cap de Llebeig i el far de l’Enciola. Iniciem l’itinerari sortint del port, punt de desembarcament obligat per a les embarcacions turístiques, i en el qual hi ha un conjunt de construccions de les quals destaquen l’oficina d’informació, la cantina, el refugi de pescadors, la comandància, el dispensari mèdic i l’antic forn militar.

Etapas

Començarem l’itinerari al punt de trobada habitual, l’oficina d’informació del Parc. Després d’haver superat la primera pujada, a l’esquerra veurem una creu de dimensions considerables instal·lada en memòria de l’amo en Damià Sunyer i dels seus fills. Aquest senyor va esser l' arrendatari, el pagès, l'encarregat de proveir de petroli el far de l’Enciola, el cantiner i el telegrafista de Cabrera des de 1914. El 31 de juliol de 1936, uns membres de la tripulació d’un submarí del bàndol republicà aparegueren a l’illa i empresonaren als seus fills, Joan i Gaspar. Els traslladaren a Menorca on foren afusellats dies més tard. Seguint el camí trobarem el parc fotovoltaic amb la benzinera, a l’esquerra, i el caló de ses Agulles, a la dreta. Més endavant, sobre un turonet, dominant la badia, trobarem la capella dedicada a santa Peronella, l’Esglesieta, bastida en una parcel·la de 6.300 m2, cedida a l’Església per Sebastià Feliu. El 1911, Emili Sagristà Llompart, vicari de l’església filial de Cabrera, exposà al bisbe de Mallorca la necessitat de construir un temple. Finalment, el 1915 els estadants de la colònia de Vil·la Cristina, que era el nom que rebia l’assentament agrícola establert a Cabrera, els pescadors, els faroners i els militars de l’illa tenien un lloc per poder oir missa. Actualment forma part de les instal·lacions que el Ministeri de Defensa manté a l’illa, ja que foren expropiades les terres a l’Església i a la familia Feliu el 30 de juny de 1916. La capella també rep els noms de cas Rei o sa Vicaria. Just passada l’esglesieta trobarem els antics barracons militars. Com hem comentat abans, la presència militar durant el segle XX ve marcada per l’expropiació de l’arxipèlag, decretada per la Reial Ordre de 7 de juliol de 1916, a la família Feliu per la quantitat de 362.148 pessetes. La construcció del campament és del començament del decenni de 1970. Actualment els barracons alberguen oficines i residències dels treballadors del Parc, grups científics i personal militar. De tots els edificis en destaca un, que no té els trets característics d’una construcció militar. És l’antiga casa de la família Humbert, els propietaris de Cabrera anteriors als Feliu. Continuant l’excursió en direcció a sa Platgeta passarem per les cases de cas Pagès i el mollet de sa Madona, anteriors a 1860. És perfectament conegut que la principal activitat duta a terme a Cabrera era la pesca, però també se n’hi feien d’altres d’agrícoles, ramaderes i forestals, que han deixat vestigis ben interessants. Cas Pagès estava ocupada per les famílies arrendatàries de les terres i els missatges que s’encarregaven dels sementers de conreu de secà i del bestiar (porcs, ovelles i cabres). El nucli està integrat per una casa pagesa mallorquina de dos aiguavessos, l’era, les pallisses, el molí de sang o fariner, les solls i el mollet. Durant els darrers quaranta anys les cases han estat ocupades per en Joan Vidal (es Pagès), la seva esposa Maria i la seva família, que arribaren a Cabrera l’any 1968. A l’àrea de sa Platgeta hi ha els tres punts arqueològics de màxim interès del recorregut, les restes del campament dels soldats francesos empresonats a l’illa, la necròpolis dels monjos bizantins i les piques de salaons, probablement d’època romana. A prop hi ha el coll d’una cisterna i unes piques que servien per abeurar el bestiar; es recollia l’aigua que arribava pel canal de ses Figueres. També n’hi arribava mitjançant la filtració d’aigua de la mar a través de les parets de marès del pou. Si ens fixem en l’àrea terrestre de sa Platgeta i s’Espalmador veurem que estan desforestades o amb vegetació dispersa i que hi ha restes de parets, murs i tancaments que impedien l’accés del bestiar als conreus de secà d’aquests sementers.
Quan hem deixat el camí del far de l’Enciola iniciarem la pujada. El primer element que crida la nostra atenció és un forn de calç en el qual s’han realitzat treballs de consolidació. Més endavant tindrem unes vistes espectaculars sobre un altre forn, és el que dóna nom al caló des Forn. Amb aquests dos exemples, i la troballa de nombrosos rotlos de sitja, tenim l’evidència de la pràctica d’activitats relacionades amb el bosc i la garriga, com són l’elaboració de calç i carbó. La ubicació d’aquests elements en zones determinades sempre tenia en compte dues condicions: que fos fàcil proveir-los de matèries primeres (llenya i roca calcària) i que hi hagués un bon accés per poder transportar el carbó i la calç obtinguts. El segon forn està arran de costa, de manera que era bo de fer arribar-hi i carregar les embarcacions, per dur la calç i el carbó a Mallorca, on eren venuts. Progressivament i seguint l’ascensió, el paisatge va canviant. Així passem d’una garriga arbustiva amb predomini de mates (Pistacea lentiscus), ullastres (Olea europaea) i savines (Juniperus phoenicea) a una vegetació molt més dispersa i oberta i adaptada a unes condicions molt adverses de vent, insolació, escasses pluges i substrat molt pobre, on les espècies predominants són el romaní (Rosmarinus officinalis), l’estepa joana (Hypericum balearicum), que donen a la part final de l’itinerari un aspecte desolat. Al darrer tram, el camí queda molt perdut en una àrea rocosa coneguda popularment com «dent de ca» (formació càrstica). Al cim, coronat amb el vèrtex geodèsic, on podrem gaudir d’unes vistes magnífiques, trobarem alguns exemplars de boix (Buxus balearica). El retorn cap al port el farem pel mateix camí.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

La Serra des Canal de ses Figueres (*)

Dificultad:Media
Distancia:8,5 Km
Duración:2,5 h
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. (* Aquest itinerari és guiat)
Recomendaciones:Per fer aquest recorregut heu de dirigir-vos a l’oficina d’informació del port de Cabrera per sol·licitar el servei de guies i per informar-vos dels horaris, ja que poden variar segons l’època de l’any i la disponibilitat de guies.

Color:   

Es tracta d’un itinerari circular per una zona d’alçada considerable, des d’on podrem gaudir d’una meravellosa vista panoràmica de la part sud i est de l’arxipèlag, que inclou la badia principal, el far de l’Enciola, els Estells, el codolar de l’Imperial i la Miranda o Bellamirada, entre d’altres. Permetrà fer-nos una idea de les dimensions de l’illa, ja que tot el temps veurem les dues bandes del camí.

Etapas

Prèviament citats pel guia començarem la caminada vorejant el port, per arribar a sa Platgeta i endinsar-nos a l’illa en direcció al celler. Pel camí podrem veure el parc fotovoltaic, sa Vicaria, el campament, cas Pagès, els sementers de sa Platgeta i el celler.
En haver deixat enrere els sementers de sa Platgeta prendrem un camí a la dreta, que ens durà al canal de ses Figueres. Aquesta petita vall està encaixada entre els cims del penyal Blanc i la serra de ses Figueres. En el seu inici hi trobarem antigues zones de cultius, avui dia abandonades. Al començament del canal hi ha un conjunt de figueres (Ficus carica), que probablement donaren nom a la zona. Tot caminant, passarem per una àrea de vegetació típica de garriga fins arribar a un pinar, acompanyat de nombroses espècies d’arbusts com el xiprell (Erica multiflora), la mata (Pistacia lentiscus) o l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia). Segons l’època de l’any en què facem l’excursió també hi podrem veure diferents espècies de bolets. L’únic element etnogràfic que trobarem en aquest tram de l’excursió és un pou, l’aigua del qual era utilitzada per abeurar el bestiar. A l’hivern du aigua recollida per filtració.
Quan haurem arribat a dalt, és obligada una aturada per descansar del fort pendent que haurem superat i també per gaudir de les espectaculars vistes. Però aquest només serà el principi, ja que durant tot el camí que ens queda per davant tindrem vistes cap al port a l’esquerra, i a la mar i els penya-segats a la dreta. Després del descans, continuarem fins a un mirador des d’on podrem veure el far de l’Enciola retallat dins la mar i els Estells, un conjunt de cinc illots al límit meridional del Parc, en els quals es fa l’alfals arbori (Medicago citrina) i nidifica el falcó marí (Falco eleonorae) des de maig fins al final de la tardor. Aquesta rapinyaire, a diferència de la majoria d’aus, cria al final de l’estiu, moment en què arriben milers d’ocells migratoris des del nord d’Europa, i que serviran per alimentar als seus polls fins que abandonin el niu i es disposin a emprendre la seva pròpia migració. Durant tot el camí tenim les vistes cap al port a mà esquerra. Al mateix costat també hi podem veure, durant un tram del recorregut, ses Quatre Quarterades, antiga zona de conreu de la vinya durant els anys que la família Feliu explotà aquestes terres. Just devora hi ha cas Garriguer. A l’altre costat podem veure el canal de s’Aigua, destacat torrent de l’illa i que a l’hivern, quan plou bastant, duu aigua. Gran part d’aquesta serra està coberta per una garriga baixa i densa, en la qual predominen el xiprell (Erica multiflora), el romaní (Rosmarinus officinalis), la cossiada (Globularia alypum) i l’estepa llimonenca (Cistus monspeliensis). Depenent de l’època de l’any també hi trobem nombroses plantes que tenyeixen el camí de color amb les seves flors, com el lila de l’herba de Sant Ponç (Teucrium polium), el groc dels jonquillos (Narcissus tazetta) o el blanc de les cebes marines (Urginea maritima). Una planta molt curiosa que podem trobar florida al camí si fem l’excursió a la primavera és la canyaferla (Ferula communis), que fa una inflorescència groga que pot arribar als dos metres d’alçada. Al llarg del camí també podrem observar restes de la presència d’animals. Les més comunes són els forats que fan els conills (Oryctolagus cuniculus) i els seus excrements, amb un poc de sort alguna ploma de busqueret (Sylvia sp.), de puput (Upupa epops) o de tudó (Columba palumbus), i a l’hivern, quan ha plogut, a les basses que es formen al camí, també podrem descobrir-hi alguna petjada.
En aquest punt s’erigeix un dels penya-segats més espectaculars del Parc. Des d’aquí i en direcció SE veurem un extrem de l’illot Imperial i en la direcció oposada, NE, l’illot de ses Bledes, que deu el seu nom a una varietat de bleda silvestre; també s’hi fa l’alfals arbori (Medicago citrina), espècie d’alfals llenyós que presenta una distribució molt reduïda, ja que només es troba a les Columbretes i en alguns illots de Cabrera. Si mirem més cap al nord podem veure la badia de l’Olla, part de la península del cap Ventós i els illots del nord. A causa de la gran força del vent que bufa en aquesta zona, els ullastres (Olea europaea) i altres plantes creixen amb formes modelades pel vent i amb les fulles estretes i atapeïdes. Com a curiositat, encara que és un poc mal d’endevinar, podrem veure un niu d’àguila peixatera (Pandion haliaetus) abandonat. Està fet amb branques i és de grans dimensions.
Seguim el darrer tram de la serra per arribar al creuer de camins de Bellamirada. Na Picamosques, el punt més alt de l’illa; els pinars del cap Ventós; es Burrí; cala Santa Maria, zona de reserva marina i la Miranda, un observatori privilegiat, són llocs que ens oferirà la panoràmica des d’aquest darrer bocí de camí. Emprendrem el camí de baixada a mà esquerra. Es tracta d’una pista amb bastant pendent al principi. A mesura que baixem veurem, pràcticament a vista d’ocell, el jardí botànic, el celler i el forn de calç de can Feliu i, naturalment, la badia del port. En arribar a baix, el camí passa per davant les cases i l’hort de sa Font o can Feliu. Ja només ens quedarà desfer el camí que hem pres al principi fins arribar al port.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

El Castell

Dificultad:Baixa
Distancia:1,5 Km
Duración:1 h
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera.
Recomendaciones:De dalt del castell, en els dies més clars, es pot veure tota la serra de Tramuntana i les muntanyes d’Artà.

Color:   

Des del moll principal iniciem la ruta pel camí que duu a sa Platgeta. Passats uns 50 metres, ens hem de desviar cap a l’esquerra, per una àmplia pista que ens conduirà sense pèrdua al castell.

Etapas

El primer punt d’interès el trobarem a la dreta del camí. És la cova des Teatre o de sa Cantina. Fa devers 22 m de llarg per 13 m d’ample; el trespol és pla i progressivament va formant com una escala ascendent, semblant a un amfiteatre. A l’interior no s’observen signes de circulació d’aigua. Els presoners francesos la usaren per fer-hi representacions teatrals amb les quals s’entretenien a fi que el captiveri els fos una mica més passador. El mur que tanca la cova va ser construït quan a l’illa hi havia bestiar (cabres i ovelles) i la cova es feia servir de sestador, d’aquí que el terra estigui cobert d’una capa de fems que s’utilitzava per escampar pels horts de l’illa. Recordeu que no es pot sortir dels camins i les coves són zones de reserva d’accés restringit, de manera que no hi podeu entrar. Durant la pujada, podem observar la garriga, molt aclarida, en la qual destaquen la lletrera arbustiva (Euphorbia dendroides) i la ginesta borda (Ephedra fragilis). Al peu del castell també trobarem alguns endemismes balears com l’estepa joana (Hypericum balearicum) i el llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris). També podrem veure sargantanes (Podarcis lilfordi), espècie emblemàtica del parc. Els científics n’han catalogat fins a deu subespècies diferents distribuïdes pels illots de l’arxipèlag. També veurem aus marines com la gavina (Larus michaellis) o la gavina corsa (Larus audouinii).
Abans d’accedir al castell arribarem a una esplanada en la qual hi ha el cementiri; un tancat de planta quadrada, al qual només es pot entrar per una reixa coronada amb una petita creu. No es tracta del cementiri usat pels presoners francesos, car aquests varen excavar dues fosses comunes prop de la zona del celler. Però sí és el lloc on va ser enterrat Johannes Böckler, l’aviador alemany de la Luftwaffe que va morir en estavellar-se el seu avió prop del far de l’Enciola mentre duia a terme una missió de bombardeig a un grup de vaixells aliats i volava des de Marsella cap a Ténès (a la costa algeriana) l’1 d’abril de 1944, durant la II Guerra Mundial. El 1982 les seves despulles foren traslladades al cementiri de Yuste per la Volksbund Deutsche Kriegsgräberfürsorge —organització alemanya de caràcter benèfic l’objectiu de la qual és concentrar en un únic cementiri de cada estat els soldats alemanys morts en conflictes a l’estranger. Johannes Böckler reposa a la tomba 142 de la fila 7. Arran d’aquell episodi luctuós, començà a circular la llegenda de l’aviador alemany. Abans d’enterrar-hi l’aviador, ja reposaven al cementiri de Cabrera els cossos d’un pescador santanyiner, de mal nom Lluent, i d’un nin. L’abril de 2003 també s’hi dipositaren les cendres de Francisca Sunyer, filla de l’amo en Damià Sunyer, antic arrendatari de l’illa. L’any següent hi foren dutes les cendres de Sebastià Feliu i Maria Lluïsa Truyols, darrers senyors de Cabrera. L’entrada al cementiri no està permesa.
Des d’aquest punt ja pugem al castell, que és a 72 m sobre el nivell de la mar. És l’edificació més antiga que es conserva, llevat, naturalment, de les restes arqueològiques. Al final del segle xiv es degué bastir una fortificació, una torre, probablement, i en un document de 1410 ja es menciona l’esmentada fortificació. Des d’aquell instant es tenen notícies d’ocupació de l’illa per defensar-la d’atacs pirates i corsaris. El cos de torrers o vigies s’encarregava d’encendre foc a la torre per avisar a la torre de Mallorca més propera, la de sa Ràpita, d’un possible atac a la costa mallorquina. L’any 1423 se signà un acord entre el paborde de Tarragona, la Universitat de Mallorca i el Regne de Mallorca per mantenir-hi una guarnició permanent que defensés l’illa. Al llarg del segle xvi patí nombrosos atacs pirates: el 1502, el 1509, el 1511, el 1531, dut a terme per Barba-Rossa, el 1537, el 1550, capitanejat per Dragut, i el 1583, que ocasionaren danys considerables que obligaren a emprendre diverses restauracions i reconstruccions. El 1716 el castell deixà de dependre de la Universitat i va rebre tropes regulars de l’exèrcit i l’alcait va ser substituït per un governador militar nomenat pel rei. Entre 1809 i 1814, Cabrera es va convertir en presidi de soldats napoleònics i el castell es va habilitar com a hospital de campanya i residència del capellà Damià Estelrich. D’aquella època és una inscripció gravada a un dels murs del castell: «Fleury Grapain prisonnier en 1809 et 1810». També s’ha utilitzat com a lloc de quarantena en temps d’epidèmies. El 1949 va ser declarat bé d’interès cultural pel Decret de 22 d’abril, sobre la protecció dels castells espanyols i la darrera reforma és de 1982. Des de la torre del castell podem veure l’illot de sa Conillera, la boguarcana del port amb la punta de sa Creueta i el cap de Llebeig, el caló des Forn, s’Espalmador, sa Platgeta, el museu, cas Pagès, la capella i els pavellons, que foren construïts l’any 1830, i que el 1878 acolliren la Comandància Militar i les residències del metge i el capellà de l’illa per l’estat ruïnós del castell. Devers 1840 i sent propietària de l’illa Francisca Font i Roig, els pavellons foren lloc de presidi per als forçats, condemnats que eren reclamats per l’alcaid del castell de Cabrera per la manca de soldats. Hi ha documentats diversos intents de fuga, com el de 1582, en què un grup de forçats fugiren de Cabrera amb la barca que servia d’enllaç entre l’illa i Mallorca. També varen acollir els carrabiners, encarregats del control del contraban. Posteriorment s’hi varen allotjar la parella de la guàrdia civil destinada a l’illa i el grup de transmissions de l’exèrcit de terra a la petita casa del costat. Actualment, i després d’una reforma total de les instal·lacions, serveixen de caserna a la dotació de la guàrdia civil i al servei marítim del mateix cos, destinats a l’illa.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Ses Sitges / Cales de Santa Maria (*)

Dificultad:Mitja/ Alta
Distancia:9 Km
Duración:3 h
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. (* Aquest itinerari és guiat)
Recomendaciones:-

Color:   

Aquesta excursió ens permet travessar una de les zones menys visitades de Cabrera. Es tracta d’un recorregut circular que surt del port, voreja la badia de Santa Maria, una de les reserves marines més importants del Parc. l'itinerari passa per una zona forestal en la qual podrem conèixer els diferents usos tradicionals que s’han duit a terme a l’illa al llarg del temps, a la vegada que gaudim d’un paisatge acollidor i silenciós.

Etapas

Iniciarem el trajecte des del port de Cabrera. Arribarem a un coll des d’on podrem gaudir d’una vista panoràmica de la badia del port, amb els vaixells fondejats a les boies instal·lades, per no fer malbé la praderia de la Posidonia oceanica, popularment coneguda com alga. Es tracta d’un dels tresors de la mar de Cabrera, és una planta superior que fa flor, fruit, tija i fulles i que, amb els seus cicles, contribueix a la formació de les platges, proporciona aliment a nombroses espècies de peixos, fixa el substrat marí i oxigena els fons marins mediterranis. Seguirem per un tirany que ens endinsarà en un pinar ombrívol amb savines (Juniperus phoenicea), petits ullastres (Olea europea) i diferents tipus d’estepes (Cistus sp.). A mà esquerra veurem una petita cala, cala en Ganduf, amb una caseta antiga de telègraf que es comunicava, per un cable submarí, amb una altra caseta que hi havia a la zona de la costa sud de Mallorca. Continuarem per una garriga, amb una espècie endèmica de ciclamen (Cyclamen balearicum) i, segons l’època de l’any, nombroses fulles de cebes marines (Urginea maritima), mentre que, al cel, les tórtores (Streptopelia turtur) i els petits ocells com els busquerets de cap negre (Sylvia melanocephala) ens acompanyaran en la nostra caminada.
Continuarem caminant i trobarem el caló des Forn, on hi ha un dels forns de calç de Cabrera. Es tracta d’una construcció cilíndrica i ja quasi coberta del tot per la vegetació. Els forns de calç generalment es construïen en terrenys rosts, per aprofitar totes les pedres caigudes i formar l’estructura que serviria per convertir la pedra calcària, mitjançant un procés de calor amb foc, en calç viva, emprada posteriorment en diferents usos i activitats, per exemple emblanquinar o desinfectar. Per aquest camí podrem veure nombrosos exemplars de lletreres (Euphorbia dendroides). Un poc més endavant travessarem les antigues pedreres de marès amb unes interessants barraques de picadors de marès excavades a la mateixa roca. El marès és una roca molt porosa constituïda per grans d’arena compactats de naturalesa calcària que a les nostres illes s’ha emprat tradicionalment de material de construcció. En aquest tram trobarem unes plantes amb unes flors grogues i fulles ferradisses, just arran de les roques, anomenades ugons o motxes (Ononis crispa), que presenten una curiosa distribució ja que només es poden trobar a Cabrera i a Menorca. Algunes aus marines, com la gavina corsa (Larus audouinii) o l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), que ha triat Cabrera per criar, poden veure’s volar per damunt nostre. Continuem pel camí de la costa i trobarem el caló des Palangrers, amb un dels pocs escars que es coneixen de l’illa de Cabrera. Segurament l’utilitzaven els pescadors per descansar o per refugiar la seva barca del mal temps. Fa anys, un meravellós mamífer marí del mediterrani, el vellmarí (Monachus monachus) vivia a les aigües de Cabrera. Es tenen abundants testimonis de la seva presència a l’arxipèlag i és per això que el nom d’alguna cova d’aquesta badia fa referència a aquest animal considerat extingit a les Balears, encara que darrerament hi ha hagut curioses observacions a les aigües balears.
Dins del pinar, uns rotlos de sitja abandonats, ara entapissats de líquens, eren l’indret on es feia carbó vegetal, activitat que exercia una gran pressió sobre la massa forestal. A partir del decenni de 1950, en què s’abandonà progressivament la pràctica de l’agricultura i el bosc s’ha anat estenent per tota l’illa. Just devora hi ha un altre forn de calç, el més gros de Cabrera, que ha estat restaurat aquests darrers anys. Caminant per aquest bosc podem veure puputs (Upupa epops) i tudons (Columba palumbus). Al costat del pi (Pinus halepensis) podem trobar el xiprell (Erica multiflora) amb la múltiple floració de color rosat i també, molt amagades entre la garriga i el bosc, les arboceres (Arbutus unedo). Acabarem l’excursió baixant per can Feliu, edifici bastit pels propietaris d’aleshores, els Feliu, al final del segle XIX, quan s’establí la colònia agrícola Vil·la Cristina. Actualment és un magatzem del Parc Nacional.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

La Miranda (*)

Dificultad:Mitja
Distancia:6 Km
Duración:2 h
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. (* Aquest itinerari és guiat)
Recomendaciones:Per fer aquest recorregut heu de dirigir-vos a l’oficina d’informació del port de Cabrera per sol·licitar el servei de guies i per informar-vos dels horaris, ja que poden variar segons l’època de l’any i la disponibilitat de guies.

Color:   

Després de la forta pujada, un cop superades les cases de sa Font o de can Feliu, arribarem a una de les millors talaies de l’illa. El seu nom fa referència a les àmplies i belles vistes sobre el port, el nord i el llevant de Cabrera. Aquest itinerari s’inicia al port de Cabrera. Arribats a sa Platgeta seguirem la pista que trobarem darrere i que ens condueix a l’interior de l’illa.

Etapas

El primer tram del recorregut transcorre per la zona més antropitzada de l’illa. Hi trobarem per aquest ordre les següents edificacions: les cases del Port; l’antiga capella (cas Rei) dedicada a santa Peronella, nom de la darrera senyora de Cabrera; les antigues barraques del campament militar, actualment rehabilitades i utilitzades pel personal del Parc; cas Pagès; es Celler, on està instal·lat el museu i les cases de sa Font o can Feliu. A més, trobarem una sèrie d’infraestructures del Parc: el parc fotovoltaic i la benzinera. En aquesta primera part de l’excursió, i si el dia és assolellat, podrem veure alguna sargantana (Podarcis lilfordi), endemisme de les Balears molt característic de l’arxipèlag de Cabrera. També hi observarem caderneres (Carduelis carduelis) i xoriguers (Falco tinnunculus). A l’hivern són abundants els rupits (Erithacus rubecula) i els horabaixes podrem sentir els sebel·lins (Burhinus oedicnemus). També podrem veure algun busqueret (Sylvia spp.), ocell insectívor que s’amaga dins la garriga. Anant cap a l’interior de la vall, passarem per l’antic sementer de sa Platgeta, en el qual destaca un vigorós bosquet de savines. Aquesta zona es conrava fins a la segona meitat del segle XX. Al final del xix, la família Feliu, la darrera propietària de l’arxipèlag, dugué a terme el projecte d’una colònia agrícola, Vil·la Cristina. Així, se sembrà vinya i es féu vi al celler, en un moment en què França no en podia produir per mor de la plaga de la fil·loxera. Actualment i per l’abandó dels usos tradicionals, el bosc de pi blanc (Pinus halepensis) i la garriga s’han estès ben ràpidament. En general, podem parlar d’unes formacions vegetals joves, encara que els arbres ja no ens permeten veure el monument als francesos des de la bocana del port, cosa que sí ocorria fa algun temps, com evidencien les fotografies antigues.
Just al començament de la pujada s’alcen les cases anomenades de can Feliu, conegudes també com les cases de sa Font, per la surgència d’aigua existent. Una font de mina que és la principal subministradora de tota l’illa. Aquesta edificació està ubicada en un dels llocs més privilegiats de l’illa. D’una banda està ben protegida de la influència marina (vents forts i temporals) i per l’altra, està, com ja hem dit, al costat de la font més important d’aigua. Avui l’interior no té res a veure amb l’antic habitatge, car les particions han desaparegut i s’usa de taller i magatzem.
Més amunt de sa Font i mirant a la nostra esquerra, hi ha una construcció consistent en un enorme forat folrat de paret seca. És un dels forns de calç viva de Cabrera, en els quals s’elaborava calç de la roca calcària, tan abundant a tot l’arxipèlag. Aquesta calç posteriorment era transportada a Mallorca per ser venuda. Aquests darrers anys ha estat restaurat amb l’ajuda d’un mestre marger i un grup voluntaris.
Gran part del vessant pel qual pugem està ocupat per un dens i jove savinar. La savina (Juniperus phoenicea) és una espècie que es localitza en moltes zones de Cabrera. Acompanyant la savina hi ha nombrosos arbusts, com la mata (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea), la lletrera (Euphorbia dendroides), el ginebró (Juniperus oxycedrus), etc. En la nostra ascensió, i també des del cim de la Miranda, és possible que puguem contemplar alguna au rapinyaire volant pel cel: falcons pelegrins (Falco peregrinus) i àguiles peixateres (Pandion haliaetus), nidificants a Cabrera; àguiles calçades (Hieraaetus pennatus), arpelles (Circus aeruginosus) i altres, només presents a l’hivern o en època de pas. Pel camí, se’ns poden creuar conills (Oryctolagus cuniculus) que ràpidament s’amagaran davall un matoll qualsevol.
Des d’aquest punt gaudirem d’una immillorable panoràmica del port i de gran part de Cabrera, com l’illa des Fonoll a l’Olla o la cova Blava a Santa Maria, entre d’altres. La vista, en dies clars, passarà damunt l’illa des Conills fins a arribar a Mallorca, d’on podrem identificar, a més de la costa de migjorn, altres accidents geogràfics, com les serres de Llevant i la serra de Tramuntana. Les roques que formen aquest cim, com la major part dels cims de Cabrera, són de tipus calcari i es formaren en el fons d’un antic mar d’aigües tranquil·les i de poca fondària. Posteriorment, i per efecte de moviments tectònics, aquests materials es varen elevar per sobre del nivell de la mar i quedaren on estan a l’actualitat. Un cop hem assolit la nostra fita, el cim de la Miranda, podrem tornar pel mateix camí, tot vigilant de no relliscar amb les petites pedres del camí. Tot i això i si parlem amb el guia, hi ha la possibilitat de fer l’itinerari per un tirany, de forma que el recorregut serà circular.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Itinerari històric

Dificultad:Baixa
Distancia:3 Km
Duración:1,5 h
Requisitos:Para solicitar información y llevar un control de los visitantes póngase en contacto con el guía de la oficina del puerto de Cabrera.
Recomendaciones:-

Color:   

Es tracta d’un recorregut pel passat i les formes de vida tradicionals vigents, en alguns casos fins ben entrat el segle XX. Passarem per sementers abandonats, el monument als presoners francesos, el jardí botànic, el celler, avui adaptat per acollir el museu etnogràfic, les cases i l’hort de Can Feliu. Sortint del port hem de seguir la pista que voreja la badia principal i que mena a Sa Platgeta. Una vegada allà seguirem l’ample camí de l’esquerra que ens durà cap a l’interior de l’illa, fins a l’edifici del celler.

Etapas

Partint de Sa Platgeta passarem per una zona sense la garriga original, són els antics conreus de secà, utilitzats fins ben entrat el decenni de 1960. Actualment i per l’abandonament dels usos agrícoles, l’àrea està ocupada predominantment per plantes herbàcies i un bosquet de savines (Juniperus phoenicea) que creix al bell mig de la vall. En aquest lloc abunden petits ocells que cerquen aliment. És per això que durant l’època de migració hi podrem veure les xarxes d’anellament de les campanyes ornitològiques. Tot l’any hi veurem caderneres (Carduelis carduelis), passarells (Carduelis cannabina) i verderols (Carduelis chloris). Altres, com els tords (Turdus philomelos), els rupits (Erithacus rubecula) i els coa-roges (Phoenicurus sp.), només els podrem observar a l’hivern.
Seguim el camí que voreja els antics sementers i que ens condueix a l’interior de la vall, fins que trobem, a la dreta, un caminet que s’enfila dins el pinar i ens mena, després d’una breu pujada, al monument als presoners francesos. Dins el pinar hi ha l’obelisc, erigit l’any 1847 pel príncep de Joinville, que recorda el tràgic captiveri dels soldats francesos entre 1809 i 1814, en el context de la Guerra del Francès. Després de ser derrotats a la batalla de Bailén i passar un temps empresonats als pontons de Cadis, prop de 5.000 soldats napoleònics foren traslladats a l’illa de Cabrera. Es calcula que arribaren a passar per Cabrera més de 9.000 soldats i oficials de l’exèrcit napoleònic. Durant els cinc anys que romangueren a l’illa visqueren en coves i barraques en condicions precàries i s’hagueren d’imposar una certa organització per a la construcció de les barraques, el proveïment de l’aigua i el repartiment dels queviures, ja que l’aliment arribava molt irregularment en vaixells. Atenuaren els efectes del captiveri amb representacions d’obres de teatre, la manufactura d’objectes de fusta de savina o boix, que canviaven per menjar als pescadors que s’acostaven des de Mallorca. L’empresonament dels soldats francesos acabà després de cinc llargs anys, i només prop de 3.600 tornaren a les seves llars.
Just devora l’edifici del celler hi ha unes construccions de pedra en sec en diferents angles. És el jardí botànic, en el qual podrem veure la vegetació més singular i característica del Parc Nacional, a vegades difícil de veure en el seu hàbitat natural ja sigui per la localització inaccessible o perquè es troba en una zona de reserva. L’alfals arbori (Medicago citrina), la motxa o ugó (Ononis crispa), la didalera (Digitalis minor) o la rotgeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), endemisme cabrerenc, són joies poc conegudes que conviuen a Cabrera amb d’altres espècies més conegudes, com els pins (Pinus halepensis), les malves (Lavatera arborea) o el romaní (Rosmarinus officinalis).
Contigu al jardí hi ha l’edifici del celler, construcció imponent de final del segle XIX. Tenia una finalitat eminentment agrícola, i funcionà com a celler —encara que no s’arribà a acabar mai— durant els anys que es cultivaren les vinyes, introduïdes a Cabrera per la família Feliu. Quan s’arrabassà la vinya, l’edifici es va fer servir de sestador del ramat d’ovelles i de pallissa. Després d'un període d'abandó, se n'emprengué la restauració per acollir el museu històric i etnogràfic que actualment ofereix al visitant l'exposició anomenada "L'home i la natura a Cabrera". El museu està dividit en tres pisos. A la planta baixa, dedicada als recursos naturals de Cabrera, hi trobarem la fauna, la flora, el medi marí i un avanç de la història de l'illa: una reproducció de la necròpolis bizantina del pla de ses Figueres. Al primer pis podrem conèixer els usos humans i l'etnografia de l'illa, mitjançant texts, il·lustracions i fotografies antigues i diferents ormeigs de pesca. A la planta superior viatjarem per la història de l'arxipèlag a través de les restes trobades, tant a terra com a la mar, des de la prehistòria i la història antiga fins al segle XX. Hi podrem observar àmfores d’època púnica i romana, ceràmica de diferents èpoques, una maqueta del castell, una representació de materials recopilats de l’època dels presoners francesos, etc. No oblideu contemplar la panoràmica sobre el port pel finestral del pis superior.
Des del museu podem veure una casa d’un aiguavés construïda al final de segle XIX i restaurada el decenni de 1990, que formava part del conjunt agrícola de l’illa, juntament amb el celler i els sementers de la zona. Ben davant hi ha un hort que es regava aprofitant una mina d’aigua dolça. Completen el conjunt els fassers de les marjades.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Visita arqueològica

Dificultad:Baixa
Distancia:1,5 Km
Duración:1 h
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. No es poden traspassar les tanques de protecció.
Recomendaciones:Es pot completar l'itinerari amb la visita al museu.

Color:   

L’àrea arqueològica on estan localitzats els tres punts d’interès (enterraments bizantins, dipòsits de salaó de peix i les estructures del campament dels soldats francesos) rep el nom de pla de ses Figueres. Té una extensió aproximada de 10 hectàrees i ocupa la zona de sa Platgeta, cas Pagès i l’estació meteorològica. Per arribar-hi hem de seguir la pista que surt des del port i voreja tota la badia. És un trajecte curt que podem fer en devers 15 minuts.

Etapas

En arribar a sa Platgeta, devora la cisterna, trobem el primer plafó explicatiu de l’itinerari. Té unes descripcions generals de la zona i de les restes arqueològiques amb un mapa de situació dels punts que es poden visitar.
Féu la troballa inicial l’investigador Antoni Vallespir. Unes excavacions, els resultats de les quals foren publicats el 1992, dutes a terme pels doctors Margalida Orfila, Miguel Ángel Cau i María José Hernández localitzaren dipòsits de diferents mides excavats a la roca o construïts amb pedres i argamassa, tots, un vora l’altre, ran de la línia de mar. Aquests elements han estat objecte de diferents actuacions en diverses campanyes arqueològiques (neteja de vegetació, excavació, restauració i consolidació). Inicialment, aquestes cubetes es degueren usar per a l’elaboració del garum o salaons de peix. Posteriorment, els presoners francesos (1809-1814) les usaren d’habitatges, hi obriren unes petites portes i hi feren llars de foc. Al final del captiveri el soldats varen calar foc al campament. Les cendres varen fer una capa de protecció, i per això, en les excavacions han aparegut peces pràcticament intactes, com una pella metàl·lica, olles de fang, greixoneres, tapadores, sivelles i botons dels uniformes. També s’hi trobaren elements orgànics com un raspall d’os i faves calcinades.
El 2 de maig de 1808 va esclatar la Guerra del Francès. El juliol del mateix any, les tropes franceses del general Dupont, després de capitular a la batalla de Bailén, quedaren com a presoneres de l’exèrcit espanyol. Traslladades al Puerto de Santa María (Cadis), finalment, acabaren a Cabrera, on arribaren prop de 4.500 persones, entre soldats i oficials de l’exèrcit napoleònic, el maig de 1809. Se sap que el febrer de 1812 hi havien estat enviats devers 9.400 presoners. La reclusió a l’illa no va ser gens fàcil, car hi mancava el menjar i l’aigua i les condicions higièniques més elementals. Nombrosos factors contribuïren a l’elevada mortaldat dels presoners: malalties i ferides de guerra, escassa atenció sanitària, falta de recursos econòmics per aconseguir els queviures necessaris, la irregularitat del proveïment des de Mallorca, sobretot a l’hivern, quan són més freqüents els temporals... El 10 de desembre de 1813, a la ciutat francesa de Valençay es va signar el tractat de pau amb el qual es posava final a la guerra i els soldats empresonats foren reclamats per França. Només 3.600 homes sobrevisqueren al captiveri. En aquest jaciment arqueològic són fàcilment identificables petites habitacions de planta quadrada o rectangular que normalment tenen un banc i una llar de foc. A la campanya arqueològica de gener i febrer de 2007 es va finalitzar la consolidació dels petits habitatges per part de l’equip de restauració. Durant el seu captiveri els presoners designaven l’àrea de sa Platgeta i cas Pagès amb el nom de Palais Royal. El lloc era com un petit vesper, car minúscules cabanes més o menys ordenades donaven aixopluc a un nombre significatiu de soldats. En aquell improvisat campament es podien intercanviar objectes o menjar: pa sec, peix salat, fils, agulles, tabac, faves, ratolins (costaven cinc faves) o rates (costaven vint-i-cinc faves). Els soldats que tenien un ofici improvisaren petits tallers per reparar roba, calçat... N’hi havia que treballaven amb cabells, ossos o copinyes, i fins i tot n’hi va haver que treballaren la fusta de boix (Buxus balearica) per fer objectes i estris d’ús diari com culleres i altres elements.
A la segona meitat del segle IV dC aparegueren al si del cristianisme alguns moviments ascètics i monacals que aviat s’estengueren per tota la Mediterrània occidental, de manera que eren freqüents els assentaments de petits grups que es retiraven en indrets aïllats per dur-hi una vida eremítica. Aquestes comunitats poc a poc varen créixer en importància i nombre i fins i tot dotaren els centres monàstics amb petites infraestructures com ports o tallers. Una carta escrita l’any 603 pel papa Gregori Magne al defensor Iohannes, en la qual l’instava a reprimir la conducta irregular dels monjos de Cabrera, és l’única font escrita que ens parla del cenobi cabrerenc. Els arqueòlegs han pogut localitzar part del que devia ser la necròpolis de la comunitat monàstica. Tres de les cinc tombes localitzades han estat excavades totalment. Són del tipus banyera, cobertes amb lloses. De moment s’han tret a la llum tres esquelets corresponents a individus de sexe masculí, sense caixa funerària, d’edats compreses entre els 35 i els 45 anys i de devers 1,60 i 1,80 m d’alçada. També s’han localitzat restes de vaixella, la qual cosa fa pensar que hi podria haver un petit nucli habitat o cenobi integrat per alguns monjos que probablement vivien en comunitat. Devora les tombes hi ha una fossa de reduïdes dimensions, dins de la qual es bastiren quatre murs amb pedres de diferents mides lligades amb fang i que formaven una cubeta. A fora d’aquesta construcció es trobà una gran concentració de fragments de caragols de mar de dues espècies diferents, el corn de tap (Murex trunculus) i el corn de tenassa (Thais haemastoma), les usades per a la producció de porpra. Tot fa pensar que els monjos tenien un petit taller en el qual obtenien la porpra i també feien objectes de decoració amb les closques.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Estima Cabrera (2019-2020)

BASES DEL CONCURS “ESTIMA CABRERA” (edició 2019-2020)

Tema

Tema obert, s’acceptarà qualsevol manifestació artística i creativa relacionada amb Cabrera. Es valoraran especialment aquelles obres que tractin el tema dels residus i la seva afectació sobre la biota. A tall d’exemple, es poden presentar obres escrites (relats, guions, poemes…), gràfiques (dibuixos, pintures, fotografies…), maquetes, audiovisuals, etc.

Presentació d’obres i termini

Les obres es podran presentar a través del centre educatiu al qual pertanyi l’alumnat fins el 12 de juny a qualsevol dependència del Parc (Centre de Visitants de Cabrera a la Colònia de Sant Jordi, oficines a Palma C/Gremi Corredors, 10, 1ª planta). Per a obres en format digital, es podran enviar a l’adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com. Mentre duri l’estat d’alarma només acceptarem obres en format digital enviades a l’adreça electrònica anterior.

Premi

El premi consistirà en una entrada gratuïta als aquaris del Centre de Visitants per l’alumne/a guanyador/a i per a la seva família (màxim 5 acompanyants). S’haurà d’avisar al centre (971 65 62 82) de la data triada per la visita i aquesta haurà de fer-se abans del 30 de novembre.

Jurat

Estarà integrat per l’equip de guies i el tècnic d’ús públic del PN de Cabrera.

Baremació

Originalitat: de 0 a 3 punts
Complexitat: de 0 a 3 punts
Emotivitat: de 0 a 2 punts
Incorporació tema residus i biota: 2 punts

Ús de les obres i propietat intel·lectual

Els alumnes que vulguin participar en aquest concurs, accepten la totalitat de les bases i autoritzen al Parc a fer ús de les obres presentades a mitjans propis (web, xarxes socials), sense cap tipus d’ànim lucratiu i respectant els crèdits i la propietat intel·lectual.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Estima Cabrera (2020-2021)

(Català) BASES DEL CONCURS "ESTIMA CABRERA" (2021): 30 anys de Parc Nacional

CARTELL DEL CONCURS "ESTIMA CABRERA" (2021)

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Estima Cabrera (2022)

Allò que ens porta la mar

Residus humans, sobretot plàstics, arriben constantment a les nostres costes. Cabrera, tot i ser un espai natural protegit i aïllat no n’és una excepció. Què podem fer per evitar-ho?

Es pot participar amb qualsevol tipus de manifestació artística (bé sigui un treball manual, bé en format audiovisual) en que es treballi la temàtica dels fems marins amb residus com els que arriben a la platja arrossegats per les ones. Es valoraran especialment aquelles obres realitzades amb materials recuperats
directament de la platja.

Qui hi pot participar?
Grups classe de qualsevol centre educatiu de les Illes Balears, de:

  • Tercer cicle d’Educació Primària
  • Educació Secundària Obligatòria

Per a cada una de les categories hi haurà els següents premis:

  • 1r premi: viatge a Cabrera per a tot el grup de classe i 3 mestres/professors acompanyants.
  • 2n premi: visita al Centre de Visitants per a tot el grup de classe i 3 mestres/professors acompanyants.
  • 3r premi: un obsequi del PN de Cabrera per al grup de classe.

Consultau els detalls de la convocatòria i la forma de participació a les bases del concurs.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Estima Cabrera (2023)

Vet aquí que una vegada a Cabrera...

Aquest any us proposem que feu volar la vostra imaginació per escriure un Conte Infantil basat en el Parc
Nacional Maritimoterrestre de l'arxipèlag de Cabrera.

Categories

El concurs comptarà amb dues categories:

  • Tercer cicle d’Educació Primària
  • Educació Secundària Obligatòria

Premis

Per a cada una de les categories hi haurà els següents premis:

  • 1r premi: viatge a Cabrera per a tot el grup classe guanyador i 3 mestres/professors acompanyants (inclou el transport en bus des del centre educatiu fins a la Colònia de Sant Jordi i en barca fins a Cabrera (*); s’ha de fer durant el curs escolar 2022/2023). 
  • 2n premi: visita al Centre de Visitants per a tot el grup classe i 3 mestres/professors acompanyants (inclou el transport en bus d’anada i tornada entre el centre educatiu a Mallorca i Colònia de Sant Jordi; s’ha de fer durant el curs escolar 2022/2023). 
  • 3r premi: un obsequi del PN de Cabrera per al grup de classe.

(*) Per grups de centres educatius de MENORCA, EIVISSA I FORMENTERA: el premi també inclou el transport fins a Mallorca.

Consultau els detalls de la convocatòria i la forma de participació a les Bases concurs Estima Cabrera 2023 

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

III Forschungstag Cabrera NP

CARTELL de la III Jornada de Recerca al Parc Nacional de Cabrera (Katalanisch)

PROGRAMA de la III Jornada de Recerca al Parc Nacional de Cabrera (Katalanisch)

Zusammenfassung des Vortrags von Valentín Pérez Mellado (Spanisch)

Vortrag von Enric Ballesteros (Katalanisch):

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

IV Jornada de Investigación PN Cabrera

 

Cartell V Jornada de recerca
2022_Programa_VJornades

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Xerrada "Cabrera des de l'aula"

Un viatge virtual a la més petita de les grans Balears, a l’únic parc nacional de les Illes, a alguns dels fons marins millor conservats de tota la Mediterrània, a la tragèdia de milers de presoners abandonats a la seva sort a uns dels primers camps de concentració de la història.

Objectius:
– Comprendre què és un espai natural protegit.
– Conèixer el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.
– Adquirir nocions generals dels principals organismes vius i ecosistemes que es troben a l’arxipèlag.
– Entendre la importància de la conservació dels espais naturals.

Nivell educatiu: 5è i 6è de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats.
Capacitat: 40 alumnes per xerrada
Lloc: centre educatiu
Durada: 1 hora
Observacions: l’activitat es fa durant tot el curs escolar.

Contacte per a reserves i informació:
Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d'educació ambiental s'ha d'omplir i enviar el següent formulari d'inscripció.

Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l'adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Visita al Centre de Visitants

El Centre de Visitants integra dos escenaris d’interpretació de l’arxipèlag de Cabrera el medi terrestre i el medi marí amb un aquari amb varietat de fons i ecosistemes que es troben al Parc Nacional de Cabrera, praderies de posidònia, fons arenosos, coves, etc.

Objectius:
– Conèixer el Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera.
– Adquirir nocions generals dels principals organismes vius que es troben a l’arxipèlag.
– Entendre la importància de la conservació dels espais naturals.
Nivell educatiu: primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats.
Capacitat: segons l’activitat (consultau-ho).
Lloc de trobada: Centre de Visitants (C/Gabriel Roca, s/n, Colònia de Sant Jordi)
Durada: segons l’activitat (consultau-ho).
Observacions: les activitats educatives són gratuïtes i es realitzaran amb reserva prèvia i segons disponibilitat.

Contacte per a reserves i informació:
Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l'adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41 / 971 65 62 82.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Taller "Posidònia"

Aquest taller vol donar a conèixer la importància de la mar a les illes Balears en general i al Parc Nacional de Cabrera en particular.

Els alumnes recol·lectaran les restes d’arribades que trobaran a la platja i observaran l’entorn. Amb les dades i les mostres recollides, els participants podran realitzar diversos estudis (observació i identificació del material mostrejat) a l’aula-laboratori del Centre de Visitants, tot seguint les directrius de les guies pedagògiques que els seran subministrades. Al final del taller els alumnes hauran après més sobre els organismes i materials orgànics i inorgànics, els cicles anuals i la seva importància dins l’ecosistema marí, així com de les activitats humanes que poden afectar aquests organismes.

Particularment amb la Posidònia, es posa de manifest la importància d’aquesta planta a nivell de la Mediterrània, entrant en valoració el seu paper dins l’ecosistema marí, ja sigui durant el període en que està viva al mar, com les restes que ens arriben a la platja.

Objectius:
– Reconèixer tot tipus de materials i d’organismes que arriben a les nostres platges i esbrinar el seu origen.
– Identificar els organismes relacionats amb l’arena i la Posidònia (epífits).
– Valorar la importància de la Posidònia dins els ecosistemes de la Mediterrània.
– Prendre consciència de les amenaces causades per l’acció humana sobre la mar i les costes i valorar possibles solucions.

Nivell educatiu: 5è i 6è de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats.
Lloc: Centre de Visitants del PNMT Arxipèlag de Cabrera, a la Colònia de Sant Jordi.
Durada: 4 hores.
Alumnes: màxim 25.
Observacions: dur calçat adequat (per anar a la platja), aigua i berenar. Al Centre de Visitants hi ha banys públics.

Contacte per a reserves i informació:
Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d'educació ambiental s'ha d'omplir i enviar el següent formulari d'inscripció.

Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l'adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Taller "Què ens porta la mar"

Aquest taller vol donar a conèixer la importància de la mar a les illes Balears en general i al Parc Nacional de Cabrera en particular.

Els alumnes recol·lectaran les restes d’arribades que trobaran a la platja i observaran l’entorn. Amb les dades i les mostres recollides, els participants podran realitzar diversos estudis (observació i identificació del material mostrejat) a l’aula-laboratori del Centre de Visitants, tot seguint les directrius de les guies pedagògiques que els seran subministrades. Al final del taller els alumnes hauran après més sobre els organismes i materials orgànics i inorgànics, naturals i artificials, que ens trobam al litoral. 

Particularment amb els residus, es posa de manifest la necessitat de reduïr dràsticament la producció i l'ús dels plàstics, així com millorar la seva gestió i eliminació. S'analitzarà l'origen i composició dels residus trobats i es discutirà quin és el seu impacte sobre el medi marí.

Objectius:
– Identificar tot tipus de materials que arriben a les nostres platges i esbrinar el seu origen.
– Distingir les restes naturals dels residus d'origen humà i aprendre a classificar-los.
– Valorar la importància de l'ús responsable dels plàstics i de la seva gestió posterior.
– Prendre consciència de les amenaces causades per l’acció humana sobre la mar i les costes i valorar possibles solucions.

Nivell educatiu: 5è i 6è de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats.
Lloc: Centre de Visitants del PNMT Arxipèlag de Cabrera, a la Colònia de Sant Jordi.
Durada: 4 hores.
Alumnes: màxim 25.
Observacions: dur calçat adequat (per anar a la platja), aigua i berenar. Al Centre de Visitants hi ha banys públics.

Contacte per a reserves i informació:
Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d'educació ambiental s'ha d'omplir i enviar el següent formulari d'inscripció.

Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l'adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Visita guiada al Castell

Sorgint d’entre les roques com una part més del penya segat, el castell de Cabrera ha estat testimoni d’alguns dels episodis més importants de la història de l’arxipèlag (els atacs pirates a l’Edat Mitjana, l’empresonament de soldats napoleònics, etc.). Dita construcció ens servirà d’escenari per conèixer la interessant i dramàtica crònica de l’illa de Cabrera.

Objectius:
– Comprendre què és un espai natural protegit.
– Conèixer el Parc Nacional Maritimo terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.
– Adquirir hàbits d ’observació i d’estudi de l’entorn i dels éssers vius.
– Fomentar actituds i comportaments respectuosos amb el medi.
– Identificar les principals unitats paisatgístiques de la vegetació al Parc.
– Conèixer alguns fets i personatges rellevants de la història de la Mediterrània a través del patrimoni arquitectònic i cultural.

Nivell educatiu: 5è i 6è de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats
Capacitat: 50 alumnes
Lloc de trobada: oficina del Parc a Cabrera
Durada: 1 hora i mitja (dificultat baixa)

Observacions: dur calçat adequat (per anar d'excursió), aigua i berenar. Al Port hi ha banys públics.

Contacte per a reserves i informació:
Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d'educació ambiental s'ha d'omplir i enviar el següent formulari d'inscripció.

Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l'adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Ruta arqueològica

Les restes d’una necròpoli, unes cubetes de salaó de peix i un taller de porpra d’època bizantina (del segle V al VII d.C.) i els fonaments dels rudimentaris habitatges dels presoners napoleònics (que varen romandre a Cabrera del 1809 al 1814) constitueixen peces perdudes d’un trencaclosques històric que els arqueòlegs i historiadors s’esforcen a desxifrar.

Objectius:
– Comprendre què és un espai natural protegit.
– Conèixer el Parc Nacional Maritimo terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.
– Fomentar actituds i comportaments respectuosos amb el medi.
– Donar a conèixer les tasques d’arqueologia al Parc.
– Identificar els diferents períodes històrics a l’illa de Cabrera.
– Conèixer feines antigues.

Nivell educatiu: 5è i 6è de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats
Capacitat: 50 alumnes
Lloc de trobada: oficina del Parc a Cabrera
Durada: 2 hores (dificultat baixa)

Observacions: dur calçat adequat (per anar d'excursió), aigua i berenar. Al Port hi ha banys públics.

Contacte per a reserves i informació:
Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d'educació ambiental s'ha d'omplir i enviar el següent formulari d'inscripció.

Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l'adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Excursió a la Miranda

Punt privilegiat d’observació de la badia principal de Cabrera Gran, coneguda com es Port, el puig de La Miranda o Bellamirada, constitueix un dels cims més alts de l’interior de l’illa. La pujada al seu observatori ens permetrà conèixer millor l’orografia i paisatge illenc, així com apropar-nos a algunes de les espècies animals i vegetals de l’illa.

Objectius:
– Comprendre què és un espai natural protegit.
– Conèixer el Parc Nacional Maritimo terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.
– Fomentar actituds i comportaments respectuosos amb el medi.
– Conèixer les principals unitats paisatgístiques de la vegetació al Parc.
– Identificar alguns elements de la flora i la fauna que trobam per la ruta.
– Afavorir el reconeixement dels principals accidents geogràfics i la toponímia de l’illa.

Nivell educatiu: secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats
Capacitat: 50 alumnes
Lloc de trobada: oficina del Parc a Cabrera
Durada: 2 hores (dificultat mitjana-baixa)

Observacions: dur calçat adequat (per anar d'excursió), aigua i berenar. Al Port hi ha banys públics.

Contacte per a reserves i informació:
Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d'educació ambiental s'ha d'omplir i enviar el següent formulari d'inscripció.

Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l'adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Transport

Com ho puc fer per arribar a Cabrera?

Hi ha dues empreses que ofereixen el servei de transport des de la Colònia de Sant Jordi. També hi podeu anar en embarcació privada (sol·licitant prèviament el permís de navegació i, en cas que hi vulgueu passar la nit, també el de fondeig). Més informació:

http://ca.balearsnatura.com/parque_natural/parque-nacional-maritimo-terrestre-del-archipielago-de-cabrera/#comollegar

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Navegació amb barca particular

He de menester qualque permís per navegar per aigües de Cabrera?

Sí, heu d’obtenir el permís de navegació en aigües del Parc Nacional, que té vigència per un any i és gratuït. Obteniu el permís de navegació a https://www.caib.es/rescabfront/inicioForm?tipoReserva=AUTORIZACION_NAVEGACION&lang=ca

Per on està permès navegar?

Per totes les aigües del Parc Nacional, excepte les zones de reserva. Consultau el plànol de zones navegables:


Puc quedar a dormir amb una embarcació particular?

Sí. Necessitareu, a més del permís de navegació, la corresponent reserva de boia. Vegeu l’apartat “Boies” més avall.

Puc atracar la meva embarcació al Port?

Si veniu amb embarcació particular, només podeu fondejar a una de les boies del port o a les boies de la badia d’Es Burrí. La zona d’atracament del Port està reservada per les embarcacions de transport col·lectiu, forces de seguretat, les embarcacions pròpies del Parc i d’altres amb les corresponents autoritzacions.

On puc desembarcar?

Només està permès desembarcar als molls: el moll principal del Port i el moll de Cas Pagès, al costat de Sa Platgeta. Si veniu amb embarcació particular, heu de fondejar a una de les boies del port i, després, arribar amb embarcació auxiliar a qualsevol dels dos molls (al moll principal, hi ha una zona específica per a les embarcacions auxiliars). 

El Port de Cabrera disposa de serveis per les embarcacions particulars?

Al Port només trobareu uns banys públics sense dutxes. No es disposa de cap servei d’atenció a les embarcacions, com pot ser la recollida selectiva de residus, endolls, benzinera...

Puc nedar a qualsevol lloc voltant l’Arxipèlag, sense tocar terra?

Podeu nedar a les zones habilitades vora les dues platges (sa Platgeta i s’Espalmador). També podeu nedar a l’entorn de la vostra embarcació si la teniu fondejada a una boia (tant a la badia del port com a la zona de boies des Burrí), però vos recomanam no travessar la zona del port nedant, ja que pot ser perillós pel trànsit d’embarcacions.

Recordau, però, que només podeu sortir de l’aigua a terra a sa Platgeta i s’Espalmador.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Boies

Com ho puc fer per reservar boia?

Aquí trobareu els enllaços per reservar les boies o anul·lar una reserva feta, així com per sol·licitar els permisos de fondeig i també de busseig:

http://ca.balearsnatura.com/parque_natural/parque-nacional-maritimo-terrestre-del-archipielago-de-cabrera/#permisos

Quin preu tenen les boies?

El preu varia en funció de l’eslora de l’embarcació i de la temporada de l’any. Les boies es poden reservar a:
https://www.caib.es/rescabfront/inicioForm?tipoReserva=AMARRE&lang=ca

Quant de temps puc tenir una boia reservada?

Durant els mesos de juliol i agost, es poden reservar les boies per un màxim de dues nits. La resta de mesos, el període màxim de reserva és de set nits.

Com puc saber si hi ha boies diürnes lliures?

Les boies de dia, al ser gratuïtes, no figuren al sistema de reserva de boies. Per tant, fins que no s’arriba al Port no és possible determinar si alguna boia de dia està lliure.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Refugi

Com s’ha de fer per reservar plaça al refugi de Cabrera?

Les reserves es fan a través del web de refugis de l’IBANAT.

Podeu trobar més informació a: 
https://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/ca/informacio_general_i_reserves-22820/

Hi ha servei de transport de motxilles i menjar al refugi?

No disposam de servei de transport de motxilles ni menjar. Tampoc no hi ha aigua potable al refugi. Vos aconsellam que no carregueu un equipatge excessiu perquè el trajecte del port al refugi l’heu de fer a peu (20 minuts, aproximadament).

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Museu (Es Celler)

Què podem trobar al museu?

El museu etnogràfic Es Celler compta amb tres seccions per donar a conèixer la relació entre les comunitats humanes i el medi natural de Cabrera: Història; Etnologia i usos tradicionals; i Recursos naturals.

Quin preu té el museu?

La visita al museu és gratuïta.

Quin horari té el museu?

L’horari del museu pot variar en funció de l’època i la disponibilitat de personal a l’illa. Consultau-ho a l’oficina d’informació del Port.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Serveis

Com em puc desplaçar per l’illa?

Els desplaçaments sempre es realitzen a peu, pel que convé anar-hi amb un calçat apropiat per camins de terra.

Hi ha restaurants o cafeteries a Cabrera?

Al Port hi ha servei de bar a la Cantina.

Es pot pagar amb targeta de crèdit?

No es pot pagar amb targeta de crèdit (ni tampoc no hi ha cap caixer automàtic).

Es poden llogar caiacs o dinguis?

No hi ha servei de lloguer de caiacs ni de dinguis o bots auxiliars.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Itineraris

Està permès l'accés lliure fins al far d’Ensiola?

No, actualment l’accés al far d’Ensiola està restringit a causa de tasques de recuperació de la vegetació i només s’hi pot accedir amb visites guiades per personal del Parc. El recorregut d’accés lliure acaba al mirador del Coll Roig (amb vistes al far).

Quin preu tenen els itineraris guiats?

Els itineraris guiats amb el personal del Parc Nacional són gratuïts, però heu de reservar plaça.

Quin horari tenen els itineraris guiats?

L’horari dels itineraris pot variar en funció de l’època de l’any i de la disponibilitat de guies al Parc. Consultau-los a l’oficina d’informació del Port.

Es pot contractar un guia per fer una excursió de forma particular?

Les excursions guiades oferides pel personal del Parc són gratuïtes i obertes a tot el públic. Depenent de  l’època de l’any i la disponibilitat de l’equip es poden concertar itineraris per a grups tancats.

NATIONALPARK DER INSELGRUPPE CABRERA

Activitats

Quins són els millors indrets per fer snorkel?

Recomanam practicar snorkel a les zones de sa Platgeta i s’Espalmador, ja que hi ha àrees delimitades per a banyistes i no hi poden circular embarcacions. A sa Platgeta hi trobareu, a més, un itinerari submarí autoguiat, amb panells de les diferents espècies de peixos que podreu observar.

Es poden realitzar activitats esportives aquàtiques al Port de Cabrera?

A més de nedar i fer snorkel, es pot realitzar paddle surf i passejar en caiac sempre i quan es respecti una distància de seguretat amb les embarcacions fondejades per evitar crear situacions de perill.

EVENTS

Oktober 2023
Keine Veranstaltung gefunden!